L'escarabat de la tòfona es dispara i devalua el preu del fong fins a un 80%

L’escarabat de la tòfona està arruïnant la campanya d’enguany. Els productors estan cobrant una quinta part del que solen rebre per este fong que està llançant a perdre el Leiodes cinnamomeus. Per això, AVA-Asaja ha reclamat a les administracions alternatives per a lluitar contra esta plaga i afavorir que el cultiu de la tòfona torne a ser rendible.

“Hi havia setmanes, sobretot de novembre a gener, que no venia ni un quilo de tòfones lliure d'escarabat, la qual cosa ha minvat absolutament la rendibilitat de la meua explotació”, denunciava José Orduña, un tofoner afiliat a AVA-Asaja. “El treball és el mateix, però els ingressos han caigut una barbaritat. Si continuem així, sense traure res útil contra la plaga, això s'acaba”, afegia.

A més, Orduña denunciava que “la tubericultura s'ha convertit en l'alternativa de cultiu més atractiva per a la gent jove i, sense esta, augmentaria el despoblament de les comarques d’interior”.

Els productors lamenten que les tòfones extretes del sòl amb este coleòpter perden tot o bona part de valor en el mercat. Els preus en origen d'esta temporada s'han situat entre 400 i 600 euros per quilo, fins i tot fins als 1.000 euros, precisament arran de l'escassetat d'oferta per esta plaga.

No obstant això, i com lamenta el sindicat agrari, l'efecte de l'escarabat en l’aparença del producte restringeix de manera dràstica la venda en hotels i restaurants. A més, la sobremaduració que genera l'escarabat ha afonat les cotitzacions; en cas de trobar comprador, s’ha venut a 80 o 90 euros el quilo, és a dir, una quinta part respecte a una tòfona en bon estat, com argumenta el sindicat agrari.

L’escarabat de la tòfona afecta este producte des de fa anys, però des de fa una dècada se n'ha multiplicat la població, “fet que està multiplicant la població i els danys a nivells històrics”, explicava l'expert en tubericultura Santiago Reyna.

Quan la tòfona era silvestre hi havia anys sense producció i els escarabats es morien per falta d'aliment. Ara, com que la producció és contínua, els escarabats no tenen cap any sense menjar Santiago Reyna - Expert en tubericultura

“Quan la tòfona era silvestre hi havia anys sense producció en els quals els escarabats es morien per falta d'aliment, i en anys posteriors no tenien temps de reproduir-se a escala de plaga. Ara, com que la producció és contínua, els escarabats no tenen cap any en què no tinguen menjar”, aclaria.

Davant d'esta situació, cal trobar alternatives per a reduir l’afecció de l’escarabat en la tòfona. Entre les solucions, AVA-Asaja advoca pel control biològic, el parany massiu i les pràctiques culturals.

Canvi d'hàbits per a frenar la plaga

L'investigador de la Universitat Politècnica de València Vicente Navarro va començar el 2016 una investigació amb el govern aragonés amb compostos volàtils atraients d'escarabat i pràctiques culturals. Advoca per identificar un parasitoide eficaç, criar-lo, i fer-ne una solta massiva per a frenar l'avanç de l'escarabat de la tòfona.

Quant a mesures culturals, Navarro aconsella una recol·lecció continuada (dos o tres vegades a la setmana) a partir de novembre, per a retirar les tòfones abans que maduren i servisquen de refugi per als escarabats, així com retirar la terra que envolta les tòfones afectades per a eliminar els ous, larves o adults d'este insecte.

Les plantacions tofoneres com a cultius

D'altra banda, AVA-Asaja ha tornat a reclamar a la Generalitat que les plantacions tofoneres en terrenys agrícoles de la Comunitat Valenciana siguen considerades com a cultius agrícoles, “en les mateixes condicions que l'ametler o l'olivar”, matisa, en lloc de mantindre'ls classificats com a forestals, la qual cosa implica traves i una pèrdua de competitivitat respecte a altres comunitats.