L'economista Fernando Rodrigo destaca que el rescat bancari ha costat a Espanya l'equivalent a les pensions del 2014
El resultat, segons destaca, és que el 2000 hi havia 55 entitats i ara en queden 10, sense cap caixa d'estalvi gran ni banca pública i amb un "oligopoli bancari" on tres bancs concentren el 80%
Aquest 9 de juny es compleixen 10 anys del rescat financer a Espanya. Fernando Rodrigo, economista i membre de la iniciativa Economistes Davant la Crisi, ha destacat a Les notícies del matí que aquest rescat ha costat ja "73.000 milions d'euros a les arques públiques, segons Eurostat".
No obstant això, assenyala que hi ha economistes que "ho eleven més" perquè hi ha partides que no s'han comptabilitzat bé i a més cal tindre en compte que "la Sareb costa diners any rere any i es veurà incrementat".
Per posar un exemple, ha assenyalat que equival "al cost de les pensions totals de l'any 2014, el 6% del PIB d'Espanya". Això només en termes de deute públic, ha afegit.
Per a Fernando Rodrigo, les causes del rescat cal buscar-les en un model de desenvolupament "seguit i fomentat" pels governs del PP de Jose María Aznar i Rodrigo Rato de liberalització del sòl.
Així ha recordat que en 1998 el sector de la construcció a Espanya va arribar a pesar el 17% del PIB quan a Europa fregava el 3%. "Es feien més habitatges cada any, uns 600.000 anuals del 2003 al 2007, que els que feien França i Alemanya juntes".
Davant de tal volum, l'economista ha assenyalat que la banca va haver d'endeutar-se per a finançar aquesta bambolla immobiliària i les caixes d'estalvi van arribar a tindre una exposició de 70% en aquests actius .
Unes de les pitjors conseqüències del rescat bancari ha sigut, segons aquest expert, és que la fallida ha suposat "l'eliminació del nostre model financer de caixes d'ara que era socialment molt arrelat i que competia amb la banca privada".
El resultat d'aquesta fallida és que el 2000 hi havia 55 entitats i ara en queden 10 i cap gran caixa d'estalvis. "Tenim una banca sistèmica i un oligopoli bancari" on tres bancs Santander, CaixaBank i BBVA concentren el 80%. "Som l'únic país important que no té banca pública i tampoc tenim caixes públiques", ha lamentat.
