L'atur valencià es feminitza intensament des de 2013

La desocupació registrada a les oficines del Servei Valencià d'Ocupació i Formació (SERVEF) ha baixat un 28,83% durant l'últim lustre, però la taxa femenina no s'ha reduït ni la meitat que la masculina en aquest període. En concret, un 18,1% enfront del 38,68%. Una bretxa per sexe de més de 20 punts de diferència.

En xifres absolutes, des de 2013 hi ha 170.415 persones menys registrades a l'atur, de les quals 116.644 són homes (68,4%) i 53.771 dones (31,5%). Simplificant-ho un poc més: per cada 7 valencians que han aconseguit abandonar les llistes del SERVEF només hi ha 3 valencianes que segueixen el mateix camí. Són diferències d'intensitat en la disminució de l'atur que estan aprofundint, any darrere any, la desigualtat per sexe en l'accés al treball.

Segons Josep Vicent Pitxer, professor d'Economia Aplicada de la Universitat de València, aquest fenomen respon a dos factors paral·lels: "els homes abandonen abans el mercat laboral que les dones i, a més, ells tenen moltes més oportunitats contractuals que elles", afirma. En la mateixa línia, Ana María García, secretària d'Ocupació de CCOO PV, xifra en 24.000 la diferència anual de contractes entre sexes. "A més, és una constant que es repeteix cada any al País Valencià", sentencia. 

Mirant sobre el territori, també s'hi detecten diferències notables. La màxima separació en la reducció de l'atur registrat entre homes i dones es dóna a la Canal de Navarrés (32,8 punts), la Plana Alta (30,7), el Racó d'Ademús (30,6), l'Alcalatén (28,8), la Plana Baixa (27,8) i el Baix Maestrat (27,2). És a dir, a tot el litoral castellonenc, on viuen mig milió de persones, i a 3 comarques de l'interior, que només sumen 34.000 habitants. La distribució geogràfica castiga tota la costa nord.

Gràfic de barres del descens percentual de l'atur, per sexes, a totes les comarques. valencianes. Font de les dades: SERVEF / Manel Castañeda

Com calia esperar, vistes les xifres, en cap de les 34 comarques valencianes la reducció de l'atur femení supera -o s'acosta mínimamen- al masculí. No ha passat cap any des de 2013.

La desocupació, per tant, baixa a tot el territori i en els dos sexes amb una única excepció. En 24 de les 34 comarques hi ha una taxa d'atur que no només no s'ha reduït, sinó que ha pujat en els últims 5 anys. I és perquè l'edat, com els cromosomes, també marca diferències acusades.

Més de 44 anys, el grup d'edat més castigat

María Amparo Badenes, de Benifairó de les Valls, al Camp de Morvedre, n'és un exemple paradigmàtic. Ha dedicat pràcticament tota la seua vida laboral a fer de empleada de la llar. Fins i tot, va arribar a estar ocupada a temps complet en una única casa. En 2012, quan el govern Zapatero va regular el règim laboral especial d'aquest col·lectiu, les seues condicions van millorar, però poc de temps després es va invertir la tendència. Ja només trobava treballs de poques hores en moltes cases alhora. Ara té 55 anys i en porta més d'un en l'atur. "Cobre un subsidi mensual de menys de 400 euros", explica, "però amb la meua edat no confie a poder tornar a treballar". Badenes confessa que aquest és un "sentiment estés" entre totes les dones del seu grup d'edat, el que menys està notant la "milloria" de l'economia.

De fet, les dades del SERVEF demostren que les dones de més de 44 anys són les que afronten majors dificultats per a trobar faena respecte dels homes de la mateixa generació. La diferència de la reducció de l'atur per sexe és en aquesta franja de més 25 punts a tot el territori valencià. En canvi, entre 25 i 44 anys, la baixada de l'atur masculí s'aproxima prou més a la del femení. I entre els menors de 25 anys ja només hi ha una distància poc significativa.

A més, per ciutats de més de 50.000 habitants, que a la Comunitat Valenciana en són 15, també la reducció de l'atur masculí registrat és molt més intensa que la femenina. La diferència és particularment visible a Castelló (29,7 punts), Vila-real (28,4), Torrent (26,1) i Alcoi (21,7). En l'altre extrem, les menors distàncies es troben a Benidorm (14,2 punts), Alacant (14,3), Elda (14,5), Torrevella (15,9), Elx (18,14) i València (18,8). De nou, hi apareix el mateix patró: més diferències al nord i "més igualtat" al sud.

I si la recuperació de la crisi va per territoris, per sexes i per grups d'edat, en termes de desigualtat laboral, les últimes xifres del SERVEF constaten que no només hi ha un sostre de vidre que limita l'ascens laboral femení. Emergeix també un soterrani imantat que les atrapa en l'atur a elles prou més que a ells. Per això la desocupació valenciana va feminitzant-se cada vegada més.