L'abandonament de cultius torna a batre rècords: cítrics, ametla i la fruita de pinyol són els que més superfície han perdut
La Comunitat Valenciana és la primera autonomia espanyola en esta realitat i ja suposa el 17,5% de la terra que es deixa de treballar en tot el país
La falta de rendibilitat continua colpejant l'activitat agrària de la Comunitat Valenciana. El sector, que en el segle XX va ser un dels pilars de l'economia i de les exportacions de la mà de la citricultura, és actualment una activitat compromesa i les organitzacions agràries alerten que s'està entrant "en un punt de no retorn". L'any passat, es van deixar de cultivar 3.548 hectàrees a la Comunitat Valenciana i es va tornar a batre el rècord històric en este cas. La Comunitat Valenciana ja suma 179.994 hectàrees de cultiu abandonat, segons les dades que este divendres ha facilitat AVA-Asaja.
AVA remarca que mentre la Comunitat Valenciana va perdre superfície agrària, el conjunt d'Espanya va recuperar 1.257 hectàrees de cultiu (un 0,12% més respecte a l'any anterior) i va reduir les terres sense treballar a 1.029.278 hectàrees. La valenciana ja representa el 17,5% de la superfície abandonada en tot el país i encapçala el rànquing nacional, encara amb més diferència, per davant d'altres comunitats autònomes de més extensió, com Castella-la Manxa (153.698 hectàrees deixades de cultivar), Andalusia (130.515 hectàrees), Castella i Lleó (116.222 hectàrees) i Aragó (116.057 hectàrees).
Quins cultius són els més afectats?
L'organització agrària detalla en el comunicat que el cultiu que al llarg del 2025 va acumular més superfície abandonada va tornar a ser els cítrics: 2.762 hectàrees deixades de cultivar, de les quals 998 hectàrees van correspondre a mandarines i 722 hectàrees a taronges. Els cítrics en regadiu (els que es mantenen en producció) van baixar de 140.507 a 137.745 hectàrees, un 1,96% menys respecte al 2024 i un 15% menys en l'última dècada. Altres produccions que van patir una disminució de la superfície cultivada són l'ametler (-2,6% interanual, després de perdre 2.349 hectàrees), la vinya (-0,9%, en abandonar-se 599 hectàrees), les fruites de pinyol (-4%, amb 446 hectàrees menys) i el caqui (-1%, en retrocedir 167 hectàrees més).
L'alvocat, la principal aposta del camp valencià
Per contra, va augmentar la superfície cultivada en l'olivar (+1,4%, per créixer en 1.360 hectàrees) i en les hortalisses i flors (+9,5%, amb una pujada de 1.704 hectàrees). Entre les alternatives de cultiu, l'alvocat s'aferma com la principal aposta en el camp valencià, en plantar-ne 217 hectàrees en el 2025, augmentar un 5,4% i arribar a 4.211 hectàrees de cultiu. No obstant això, el kiwi va decréixer per primera vegada, un 3% interanual, i s'estanca en 625 hectàrees.
“La taca marró dels camps abandonats no enganya”, ha remarcat Cristóbal Aguado, president d'AVA-Asaja: “Els agricultors se'n van del camp perquè no és rendible. Els majors aguanten per inclinació a la terra fins que les forces ho permeten, fins i tot a costa de destinar part de la pensió. I els jóvens no volen entrar en un negoci sacrificat i ruïnós, fins i tot hi ha tensions familiars pel manteniment dels camps. Estem entrant en un punt de no retorn, perquè qui se'n va de l'agricultura, no torna. Les alarmes estan sonant: les xifres fredes de l'abandó són una evidència irrefutable. O les administracions revertixen les seues polítiques agràries i els seus acords comercials sense reciprocitat, com el de Mercosur o, més prompte del que ens pensem, ens quedarem sense sobirania alimentària. Per no parlar de la degradació mediambiental que comporten els camps abandonats plens de mala herba, plagues, fauna salvatge... i que són un polvorí per als incendis forestals”, argumenta Aguado per a explicar la complicada situació actual.
