Menys cítrics i més hortalisses, així ha canviat el camp valencià

La rendibilitat o la falta de relleu generacional han portat a una diversificació de cultius, i en altres casos a l’abandonament de terres.

Evolució de la superfície agrària a la Comunitat Valenciana durant l'última dècada
Evolució de la superfície agrària a la Comunitat Valenciana durant l'última dècada / Marta Pascual

En 2018 hi havia plantades 617 hectàrees d’alvocat a la Comunitat Valenciana. Només un any després la xifra havia crescut un 64,5%, fins arribar a les 1.015 hectàrees. És el repunt més acusat de l’any. L’alvocat, tot i no ser significatiu en el camp valencià, és un dels cultius “de moda”, en paraules del secretari general de la Unió de Llauradors, Carles Peris. De moda i alternatiu, per a alguns llauradors que abandonen cultius com els cítrics per a buscar productes que donen més rendibilitat. El mapa agrari valencià no deixa de moure’s de la mà de la rendibilitat o de la falta de relleu generacional, que en alguns casos fa que s’abandonen cultius. Aquest moviment ha suposat que, en l’última dècada, la citricultura haja reduït l’espai que ocupa, a pesar que continua sent el cultiu més conreat. Per contra, les hortalisses guanyen terreny. Els fruiters han baixat però alguns com ara l’alvocat, guanyen terreny a la Marina Alta o a la Ribera Alta.

A la Comunitat Valenciana hi havia l’any passat 157.190 hectàrees de cítrics, xifra que representa un descens del 11,8% en comparació amb el 2009, segons els informes del sector agrari que publica anualment la Conselleria d’Agricultura. Una caiguda que la Unió considera que no continuarà, perquè l’actual producció és necessària per a atendre els mercats tradicionals, i també perquè el consum de cítrics, en sucs i en fresc, s’ha disparat durant la pandèmia a nivell mundial. La tendència es manté creixent des del confinanament.

Baixen el raïm, l’olivar i els fruiters

En una tendència semblant, la superfície de raïm ha caigut amb més contundència, un 20,78%. L’any passat hi havia 64.145 hectàrees de vinya a tot el territori, enfront de les 80.972 registrades en 2009. Destaca el fort descens, d’un 19,6%, del raïm de vinificació. I un altre cultiu que perd terreny és l’olivar, encara que lleument, ja que en els últims deu anys ha retrocedit un 0,58%. Finalment, la superfície que ocupen els fruiters va baixar un 4,4% fins arribar a les 128.100 hectàrees. En aquesta llista també es detecta la introducció del caqui, cultiu que l’any passat sumava 16.101 hectàrees.

Nous cultius

Per contra, les hortalisses han anat ocupant més superfície agrària durant els últims anys. En concret, les dades d’Agricultura indiquen que en 2019 es plantaren 21.056 hectàrees d’hortalisses, una xifra que suposa un 24,6% més que en 2009. I entre els cultius que han aparegut amb força en la llista de productes amb més impuls destaca el bròquil, que es va deixar de cultivar en 2005, i que ara ha reaparegut amb força; l’any passat ocupava 2.478 hectàrees.

La garrofera també està de moda

Peris menciona també que a les comarques d’interior la garrofera s’està convertint en un altre cultiu de moda. El Maestrat, la Plana Alta, la Plana Baixa, el Camp de Túria o la Foia de Bunyol són les zones on s’estan plantant garroferes, o s’estan recuperant camps que havien quedat abandonats. Es tracta d’un cultiu “poc exigent” i que es transforma per a destinar-lo a la indústria, per a fer pinso o per a la fabricació de xocolate, per mencionar-ne només alguns usos.

També et pot interessar