Holanda aplicarà també un impost als beneficis extraordinaris de la banca
El govern liberal conservador dels Països Baixos segueix el camí de l'executiu de Pedro Sánchez, que també ha inspirat una taxa similar a Itàlia
Holanda segueix els passos d'Espanya i també gravarà els beneficis extraordinaris de la banca per a finançar les polítiques públiques. El parlament va donar el vistiplau a l'impost divendres, durant el debat de pressupostos. La votació va castigar les cotitzacions de la banca, amb ING al capdavant, que va caure un 6,3%. Amb la taxa, que s'aplicarà també sobre la recompra d'accions pròpies per part de les empreses cotitzades (moltes estan aprofitant els beneficis per a ampliar el percentatge de participació), l'Estat aspira a finançar l'augment del salari mínim, noves ajudes per a la cura de menors i el suport a les llars amb menys ingressos.
El comportament dels principals bancs holandesos està sent molt criticat als Països Baixos. Les entitats han duplicat beneficis, en sintonia amb l'augment dels tipus d'interés derivat de les polítiques de control de la inflació, però no han traslladat aquests ingressos en les retribucions als depòsits dels estalviadors.
Malgrat la votació, el primer ministre, Mark Rutte, del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia, ha advertit que no hi ha temps per a aplicar la mesura abans de les eleccions generals de novembre. Rutte, ara en funcions, lidera una coalició quadripartida, amb formacions liberals i democristianes, una composició ben diferent del govern progressista que l'ha impulsat a Espanya.
La ultradreta italiana suavitza l'impost
El cas holandés no és l'únic. El govern d'ultradreta de Giorgia Meloni també s'ha inspirat en la iniciativa espanyola per a aplicar un impost especial per a la banca, en un moment d'ingressos rècord per la pujada dels tipus. Meloni va anunciar a l'agost una taxa del 40% sobre aquests beneficis extraordinaris. Pretenia recaptar 3.000 milions per a finançar la compra de primers habitatges i retallar alguns impostos, però l'anunci va causar dies de pànic i pèrdues en les cotitzacions dels bancs italians. L'advertència del Banc Central Europeu sobre riscos en la solvència del sistema ha portat finalment l'executiu transalpí a suavitzar la mesura. Aquesta setmana, quan està prevista la tramitació parlamentària, incorporarà una clàusula per a donar els bancs una alternativa: permetrà enfocar els beneficis a augmentar les reserves amb depòsits que oferisquen tipus més favorables per als estalviadors.
1.500 milions extra per a les arques espanyoles
L'any passat, el govern espanyol va activar l'impost temporal al sector bancari, que grava amb un 4,8% els ingressos per interessos i comissions de les entitats que facturaren més de 800 milions d'euros. Amb aquest ha recaptat vora 640 milions (una mínima part dels 21.000 milions de beneficis en 2022) que se sumen als 820 que s'ha recaptat mitjançant l'impost a les elèctriques; vora 1.500 milions addicionals, entre les dues taxes, per a les arques públiques.
Una desena de països europeus mantenen impostos a la banca en diferents formats i quantia, i són Hongria i Txèquia els estats amb un gravamen únic més paregut al que aplica el govern espanyol. Lituània, Eslovàquia, Polònia, Àustria i Bèlgica apliquen també tributs específics pels beneficis addicionals dels bancs, mentre que països com França graven les entitats bancàries pel risc sistèmic.
