Foment rescata la circumval·lació d'Alacant per tornar-la a privatitzar

Foment "rescatarà" a la mitjanit d'aquest diumenge la circumval·lació d'Alacant i el tram de l'AP-7 entre Cartagena i Vera.

Una de les autopistes rescatades
Una de les autopistes rescatades / EP

El Ministeri de Foment "rescatarà" a la mitjanit d'aquest diumenge la circumval·lació d'Alacant i el tram de l'AP-7 entre Cartagena i Vera. La circumval·lació d'Alacant és una autopista de 33,2 quilòmetres de longitud que actualment registra un trànsit de 4.621 vehicles al dia.

Aquestes són dues autopistes més de peatge de les nou que estan en fallida. D'aquesta forma, el departament que dirigeix Íñigo de la Serna haurà assumit ja cinc d'aquestes vies amb problemes, atés que al febrer i al març s'ha quedat amb les radials R-4 Madrid-Ocaña i R-2 Madrid-Guadalajara, i l'AP-36 Ocaña-La Roda. Foment assumeix les vies per a garantir que, malgrat la fallida i liquidació de les actuals concessionàries, segueixen en servei per als usuaris.

Es tracta de les dues úniques autopistes en les quals la data del seu "rescat" per Foment va ser fixada pel jutge que va aprovar el pla de liquidació de les concessionàries. En concret, es va establir en l'acte del jutjat del mercantil número 6 de Madrid del passat 23 de gener, que va fixar "les 00.00 hores del dia 1 d'abril com a data de posada a disposició, de reversió, a favor de Seittsa, com a entitat pública designada per l'Administració".

Quant a les altres autopistes en fallida és Foment qui, en cada cas, determina les dates en les quals les assumeix. Així, el Ministeri prendrà pròximament les altres dues radials (la R-3 i la R-5) i la via que uneix Madrid amb l'aeroport de Barajas. L'AP-41 Madrid-Toledo serà l'última a "rescatar-se", atés que el seu procés de concurs de creditors encara no ha aconseguit la fase de liquidació. Aquestes autopistes són les primeres que l'Estat té sota la seua gestió en més d'una dècada. L'Administració les assumeix sis anys després que en 2012, en plena crisi, es declararen insolvents i en concurs de creditors per la disminució del trànsit i els sobrecostos de les expropiacions.

Nova privatització

Nova privatització

Aquestes nou vies representen quasi una cinquena part (570 quilòmetres) del total de la xarxa de pagament. La seua construcció va suposar una inversió de 7.000 milions i actualment suporten un deute de 3.200 milions.

El pla de Foment per a aquestes autopistes implica assumir-ne la gestió a mesura que els actuals concessionaris entren en liquidació i explotar-les durant uns mesos, fins que en la segona meitat de l'any llance el concurs públic per a tornar a privatitzar-les i cedir-ne de nou l'explotació a empreses privades.

Una vegada que es resolguen els contractes començarà a córrer el termini de sis mesos amb què Foment ha de determinar i pagar a les actuals concessionàries l'import que van invertir en la seua construcció i que encara no havien recuperat amb el cobrament del peatge, la denominada responsabilitat patrimonial de l'Administració.

Es tracta d'una "factura" que el Govern estima en uns 2.000 milions d'euros, però que els creditors de les vies eleven fins a 4.500 milions. Foment espera minorar aquesta suma amb el que traga de tornar a privatitzar les vies, entre 700 i 1.000 milions d'euros, però ja ha reconegut que aquest import no ho cobrirà íntegrament i que l'operació afectarà, així, el dèficit públic d'enguany.

També et pot interessar