La crisi del mar Roig impulsa el port de València com a punt de transbord al Mediterrani
La proximitat geogràfica a l'estret de Gibraltar, així com la congestió que pateixen altres ports, ha possibilitat el posicionament privilegiat
La crisi del mar Roig ha situat el port de València com el punt de transbord més avantatjós del Mediterrani, per davant fins i tot de Tànger, segons reflecteix un estudi elaborat per la Universitat d'Anvers. L'Associació de Directius i Empresaris Logístics, Propeller Valencia, ha presentat aquest dijous els resultats de l'informe El papel del puerto de Valencia como hub de transbordo durante la crisis del mar Rojo, elaborat per experts del departament de Transport i Economia Regional del centre educatiu.
L'estudi parteix de la base del desviament de les rutes interoceàniques que, obligades a esquivar el canal de Suez, fan una volta pel cap de Bona Esperança, amb la qual cosa passen de 19 a 31 dies. En aquest context en el qual la mar Mediterrània té una sola via d'accés marítima per l'estret de Gibraltar, s'ha alterat l'atractiu dels ports mediterranis per a les navilieres que busquen optimitzar les seues escales a través de recintes que siguen un node de transbord.
La proximitat geogràfica de València a l'Estret, així com la congestió que pateixen altres ports, ha possibilitat el posicionament privilegiat d'aquest port com a concentrador de càrrega per a la distribució posterior al Mediterrani oriental, han assenyalat fonts de Propeller.
Segons l'estudi, València és el port intercanviador més competitiu de tot el Mediterrani en l'escenari de la crisi, ja que els costos de transbord per a un vaixell de 24.000 TEU –unitat de mesura del transport marítim– que escala en la dàrsena valenciana suposaria un estalvi de 400 a 1.000 euros per TEU. Amb tot, el que s'haja alterat aquesta ruta interoceànica està originant sobrecostos per a tots, que en el cas de València poden fregar de 50 a 60 euros, xifra que arriba a 120 o 130 euros als recintes italians.
