Les cooperatives valencianes reviscolen durant la crisi

El president de Concoval destaca que les comunitats energètiques o les cooperatives polivalents despunten en l’economia valenciana

Crevillent té la cooperativa més gran d'Europa que va ser fundada el 1925
La cooperativa energètica de Crevillent, una de les més grans d'Europa, en una imatge d'arxiu / À Punt NTC

El cooperativisme valencià travessa un moment dolç i ha encaixat millor la crisi que les empreses de capital. De fet, en l’horitzó del cooperativisme valencià s’albiren determinats sectors amb un futur prometedor, com ara, les cooperatives que treballen en l’àmbit del blockchain, les comunitats energètiques, les d’usuaris de vivendes o cooperatives polivalents, és a dir, aquelles que ofereixen serveis diversos i que seran clau per a revitalitzar les economies de municipis en risc de despoblament.

Així ho veu Emili Villaescusa, president de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, Concoval, que ha intervingut aquest dimarts en Les notícies del matí. En opinió de Villaescusa, la gestió de les cooperatives, “que situen les persones al centre” del negoci, està ajudant les cooperatives a encaixar millor l’envestida de la crisi derivada de la pandèmia.

Les vora 2.600 cooperatives que hi ha establides al nostre territori generen un volum de negoci de 8.000 milions d’euros, el que suposa vora el 7% del PIB valencià, segons les estimacions de Concoval.

De fet, Villaescusa ha assegurat que el sector cooperatiu “ha reviscolat” amb la crisi. Les raons, segons ha exposat en Les notícies del matí, radica en el fet que les cooperatives “no estan en sectors especulatius” i “tenen més flexibilitat a l’hora d’adoptar decisions gràcies a la participació de totes les persones”, entre altres característiques.

Per aquesta raó, les empreses han suportat millor l’impacte de la crisi més recent, la que va comportar la pandèmia. En aquest sentit, Villaescusa ha recordat que les cooperatives van presentar menys expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) que les empreses de capital: “Va haver-hi molt pocs per la flexibilitat que tenim al si de les cooperatives, en situacions com aquesta, preferim ajustar-nos el cinturó tots els que integrem la cooperativa, tots els treballadors, per a fer front a la situació”.

“La cooperativa està integrada per grups d’interés que treballen en ella, per això tots volen formar part de la solució”, afegia Emili Villaescusa.

Quines seran les més punteres?

Pel que fa al futur d’aquesta forma de gestió empresarial al nostre territori, el president de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, ha augurat algunes que tindran projecció en els pròxims anys al territori, perquè estan obrint-se camí en sectors prometedors.

Entre aquestes, ha citat les comunitats energètiques, que les considera clau en el procés de descarbonització de l’economia i també a l’hora d’aportar alternatives en la crisi energètica que vivim actualment. D’altra banda, Villaescusa creu que les cooperatives d’usuaris de vivendes, que aborden els habitatges des del punt de vista de l’ús i no tant de la propietat, com culturalment tenim establit fins ara, també tenen bones perspectives econòmiques per als pròxims anys.

D’altra banda, altres tipus de cooperatives amb bones expectatives per al futur més immediat són les polivalents. En opinió de Villaescusa, esdevindran clau per a revitalitzar les economies de zones en risc de despoblament. “La clau per a frenar el despoblament no és només que els serveis no desapareguen d’un poble, sinó també regenerar l’activitat econòmica i que no desaparega del tot dels xicotets municipis”, argumentava el president de les cooperatives valencianes. 

També et pot interessar