El consum insostenible d’aigua és cosa de rics: les classes altes gasten la majoria de les reserves hídriques de les ciutats

Un estudi adverteix que l’ús intensiu de l’aigua per part d’una minoria amb ingressos alts es dedica a usos no bàsics, com jardins o piscines

Imatge aèrea d'un complexe de golf i apartaments a la Costa Blanca
Imatge aèrea d'un complex de golf i apartaments a la Costa Blanca / Alex Tihonovs

Amb moltes collites de secà pràcticament perdudes i les reserves d’aigua dels embassaments setze punts per davall de la mitjana de l'última dècada, el govern espanyol s’afanya a valorar l’impacte de la falta de pluges i coordinar una resposta a la sequera històrica que afecta el país.

La greu situació que travessa l’estat és un poderós recordatori d’una de les principals amenaces a què el món s’enfrontarà en els anys vinents. Segons l'Informe de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics al Món, entre dos mil i tres mil milions de persones pateixen escassetat d'aigua, "una xifra que s'agreujarà en les pròximes dècades, especialment a les ciutats, si no s'impulsa la cooperació internacional en aquest àmbit", adverteixen la Unesco i ONU-Aigua.

Però la solidaritat entre nacions en matèria d’aigua s’augura complicada, especialment si atenem la falta d’aquesta dins d’un país o d’una mateixa ciutat. Almenys aquesta és la conclusió que s’extrau de la investigació publicada en Nature Sustainability que conclou que les elits urbanes consumeixen aquest recurs fonamental en excés, mentre exclouen la població menys privilegiada de l'accés bàsic. Segons els autors de la investigació, és aquest ús excessiu del qual es beneficia només una xicoteta part de la ciutadania el que porta cap a un "consum insostenible". 

Imatge aèria de l'urbanització Cumbre del Sol a Benitatxell
Imatge aèria de l'urbanització Cumbre del Sol a Benitatxell / Kirstudiofilms

“La desigualtat socioeconòmica impulsa les crisis urbanes per l'aigua de hui i de demà”, explica Elisa Savelli, coautora de l'estudi. "La major part de l'aigua que consumeixen els grups més privilegiats es destina a usos no bàsics, com el reg dels seus jardins o les seues piscines, mentre que la resta de població la utilitza, sobretot, per a beure o per a la higiene", afegeix aquesta investigadora de la Universitat d'Upssala. 

L’estudi assenyala Barcelona com escenari d’una de les dèneu pitjors crisis urbanes per falta d’aigua de les darreres dues dècades. Però l’escletxa a què fa referència l’informe és especialment greu en les poblacions amb les diferències econòmiques més grans. De fet, la desigual àrea metropolitana de Ciutat del Cap (Sud-àfrica) serveix d’exemple de com una elit pot exacerbar les crisis de l'aigua urbana almenys tant com el canvi climàtic o el creixement de la població. En aquesta ciutat africana, el 13% de la població rica buida el 51% de les reserves d'aigua, mentre que la població amb menys ingressos (el 61%) utilitzen només un 27%.

També et pot interessar

stats