El Congrés aprova la primera reforma de les pensions i deroga la del PP, huit anys després

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la primera part de la reforma de les pensions que planteja el Govern, derogant els elements centrals dissenyats pel PP en 2013 i imposant la tornada a l'IPC com a referència per a revaloritzar les prestacions i la fi del factor de sostenibilitat, que no ha arribat a entrar en vigor.

El projecte de llei ha quedat aprovat amb els vots del PSOE, Unides Podem, Esquerra Republicana, el PNB, el PDeCAT, Junts, Més País-Equo, Compromís, Nova Canàries, Terol Existeix i el PRC. El PP, Vox, Ciutadans, la CUP, la UPN, Coalició Canària, Fòrum Astúries i el BNG han votat en contra, mentre que EH Bildu s'ha abstingut.

A partir d'ara, la reforma passa a tramitar-se al Senat, on haurà de completar la tramitació i, en cas de tindre variacions, aquests canvis hauran de tornar a votar-se al Congrés, que té l'última paraula.

Escrivá defensa una reforma amb vocació de permanència

El ministre d'Inclusió, Migracions i Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha reivindicat que aquesta reforma naix del consens i a través del consens, a partir de les recomanacions del Pacte de Toledo aprovades fa just un any, ambicioses i minucioses, i per això ha justificat abordar-la en diverses fases.

El ministre ha assenyalat que queda pendent el desenvolupament dels plans de pensions d'empresa, la reforma del règim d'autònoms i el desenvolupament també de l'Agència de Seguretat Social, tasques per a les quals ha allargat la mà als grups que han donat suport a la primera part, però també als que no ho han fet.

Pujada de cotitzacions per a omplir la guardiola

Per a compensar la derogació del factor de sostenibilitat, que retallava la quantia inicial de la pensió en funció de l'augment de l'esperança de vida, la reforma preveu augmentar 0,6 punts les cotitzacions durant deu anys, de 2023 a 2032, per a omplir la guardiola de les pensions i enfrontar la jubilació dels baby-boomers.

Batejat com a mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI), aquest recurs s'ha incorporat en la tramitació de la reforma al Congrés, després de l'acord aconseguit fa unes setmanes per l'executiu amb els sindicats CCOO i la UGT, amb el rebuig de la patronal.

Transferència en PGE i auditoria per a aclarir els comptes

La reforma també preveu una bateria d’incentius i penalitzacions dirigida a retardar l'edat de jubilació efectiva i acostar-la a l'edat legal, i consagra per llei el reforç dels ingressos de la Seguretat Social a través dels pressupostos generals de l'Estat.

Per a això, estableix que cada any els comptes contemplaran una transferència per al finançament de beneficis i exempcions en cotitzacions, complements i prestacions de caràcter social, identificats com a despeses assumides de manera impròpia en el sistema.

Precisament, a instàncies d'ERC i Bildu, la reforma obliga per llei el Govern a encarregar una auditoria en el termini d'un mes per a quantificar, de conformitat amb tots els seus ingressos per cotitzacions, quina factura ha vingut assumint aliena a la despesa en pensions contributives, de 1967 a 2019, engreixant els números rojos del sistema.

Lligar l’evolució de les pensions mínimes al SMI

Una altra de les qüestions pendents de la reforma, i una de les demandes dels socis del Govern, és la millora de les pensions mínimes, una tasca que la mateixa reforma reconeix com a tasca pendent, donant el mandat al Govern per a abordar una revisió dels criteris per tal de determinar les seues quanties amb la finalitat de garantir la suficiència.

Així, segons l'esmena que ha aprovat el Congrés en la reforma, el Govern impulsarà en el termini màxim d'un any les modificacions normatives necessàries per a establir regles relatives a l'evolució d'aquestes pensions tenint en compte l'evolució del salari mínim interprofessional, garantint la sostenibilitat financera del sistema públic de pensions.