Les claus de la reforma de les pensions

El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, es reuneix aquest dilluns amb els sindicats UGT i CCOO i amb les patronals CEOE i Cepyme per a tancar el pacte de la reforma de la llei de pensions

Claus del pacte per a la primera fase de la reforma de les pensions
Claus del pacte per a la primera fase de la reforma de les pensions / Marta Galindo
Àgata Pita
28 de juny 2021 - 06:30

El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, es reuneix aquest dilluns amb els sindicats UGT i CCOO i amb les patronals CEOE i Cepyme per a tancar el pacte de la reforma de la llei de pensions, que vol revertir algunes mesures adoptades en 2013 i donar resposta a diverses demandes socials. Aquests són els aspectes més importants.

Retirada del factor de sostenibilitat

El Partit Popular va incloure aquest instrument en la reforma de 2013 per a rebaixar la quantia de la pensió a mesura que s'allarga l'esperança de vida. Segons els sindicats  aquest mètode, que havia d'entrar en vigor el 2023, suposa una pèrdua de poder adquisitiu del 30% per als pensionistes. Els agents socials volen retornar al punt de partida de 2011 i desenvolupar un nou indicador en un termini màxim de sis mesos.

Revalorització de les pensions 

L’acord recull una regulació de les pensions basada en l'índex de preus al consumidor (IPC) i una revisió cada 5 anys per mitjà del Pacte de Toledo per a garantir el poder adquisitiu de les persones pensionistes basat en un indicador de vida real.

Recórrer als Pressupostos Generals de l’Estat

Una altra proposta és sufragar algunes despeses amb els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) perquè es financen amb impostos, un canvi que s’hauria d’incorporar abans del 2023. La Seguretat Social ha quantificat aquestes “despeses impròpies” del sistema de pensions en uns 23.000 milions d’euros, dels quals els propers PGE assumirien al voltant de 14.000 milions, als quals es poden afegir 8.500 milions més.

Allargar la vida laboral dels treballadors

El ministeri proposa bonificacions a llarg termini per aquelles persones que decidisquen continuar treballant més enllà de l'edat real de jubilació, que en 2021 s’ha establit entre els 65 i els 66 anys. Aquesta quantitat arribaria fins als 11.000 euros per cada any de demora en el cas de pensions màximes, que podria incrementar-se un 10% addicional en carreres de cotització llargues (de més de 44 anys i mig) acostant-se als 12.000 euros, és a dir: un poc més del Salari Mínim Interprofessional per cada any de demora.

Per altra banda, aquest pla penalitzaria amb una reducció de la pensió aquelles persones que decidiren demanar la jubilació anticipada. Per a prendre aquesta decisió, el govern central argumenta que vol acostar-la a la mitjana de la Unió Europea. 

Sistema de 13 trams per a autònoms

El ministre Escrivà ha de negociar amb els agents socials un nou sistema de cotització a la Seguretat Social per autònoms que entraria en vigor en 2023, en què s'establirà una cotització per trams que s’incrementa progressivament a mesura que augmenten els beneficis. Les quotes oscil·laran entre un mínim de 90 euros i un màxim de 1.220 euros al mes amb el nou sistema de cotització per ingressos reals.

Els agents socials esperen tancar aquest primer acord en la reunió d’aquesta setmana, tot i que la patronal evita posicionar-se fins que no es publique el text final. La segona fase de la reforma, prevista per al 2022, haurà d’abordar l’augment de les bases màximes de cotització, establir un criteri per al càlcul de les pensions i estudiar l'accés de les parelles de fet a la pensió de viduïtat, entre altres. 

També et pot interessar