Les clòtxines valencianes s’ofeguen de calor

Les elevades temperatures de la mar redueixen un 13% la producció de clòtxines i obliguen a acabar la campanya abans que finalitze l’estiu

La campanya de la clòtxina valenciana s'avança cada vegada més per les altes temperatures de la mar / À Punt NTC

La temperatura de la mar registra valors de rècord aquest agost — frega els 30 graus—, i això afecta directament la clòtxina valenciana. La mortalitat s’ha disparat a causa de les altes temperatures de l’aigua i la producció enguany s'ha reduït fins a un 13% en les clotxineres del port de València.

Aquesta baixada en la producció es percep també als mercats, on el preu de la clòtxina de València ha pujat entre dos i tres euros respecte a anys anteriors. Un quilo ja costa vora sis euros. A més, les empreses del sector creuen que la campanya acabarà abans del que és habitual.

La temperatura de la mar està a nivells mai vistos, deu graus per damunt de les condicions necessàries perquè aquest mol·lusc, tan estimat a la gastronomia valenciana, estiga en condicions òptimes.

La temperatura ideal de l'aigua de la mar seria de 20 o 22 graus, però enguany frega els 30

"La temperatura ideal seria 20 o 22 graus perquè poguera dur el seu cicle vital normal", explica Irene Garrigues, responsable de qualitat d’una empresa de Beniparrell, una de les més grans del sector, d’on ixen dues tones de clòtxines cada setmana, procedents de catorze clotxineres del port de València.

Aquesta situació també ha obligat les clotxineres a avançar la temporada de recollida i finalitzar abans que acabe l'estiu. Fa cinc anys començaven a arreplegar al maig, ara comencen dos mesos abans.

"A mitjan febrer ja mirem com està el producte i, si està en bones condicions, ja el posem a la venda. Si cada estiu fa més calor i més prompte, no sé si algun any tindrem clòtxina a l'agost", lamentava Garrigues.

Esperances en la de Santa Pola

Els clotxiners tenen clar que la producció està desestacionalitzada, tot i que tenen el salvavides d'una nova varietat, la de Santa Pola. "Es cria en aigües pròximes a l’illa de Tabarca, amb una aigua més freda, més afectada pels corrents i a més es crien en un altre sistema que permet que estiguen a més fondària", segons detalla Irene Garrigues.

Revertir la situació que travessa aquest producte tan identitari de la gastronomia valenciana continua depenent de l'acció humana. En la nostra mà està reduir el calfament global i, sobretot, contribuir al fet que aquesta joia marina continue sent el plat estrela de l'estiu.

També et pot interessar

stats