Les claus de la llei del becari

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha signat amb els secretaris generals de CCOO, Unai Sordo, i d'UGT, Pepe Álvarez, l'estatut de les persones en formació pràctica no laboral, un acord que té com a objectiu posar fi als abusos i la precarietat que pateix habitualment l’estudiantat en pràctiques. Segons ha declarat la vicepresidenta segona del govern espanyol, amb açò "s'ha acabat el temps dels joves d'un sol ús (...) com a assalariats fantasmes". 

La CEOE finalment es va despenjar de l’acord, en considerar que no era adequat tirar avant una normativa amb les Corts dissoltes i que haurà d'aprovar la diputació permanent previ pas pel Consell de Ministres.

Per la seua part, les organitzacions patronals de l'ensenyament privat ACADE, Educación y Gestión i CECE, s'han oposat al text perquè "no afronta el problema de l'escassetat de pràctiques formatives", sinó que l'"aguditza" i, a més, "posa en risc l'oferta de llocs formatius en les empreses."

Unai Sordo, secretari general de CCOO, ha criticat la posició dels rectors i ha assenyalat que "les pràctiques no han de ser una excusa per a l'abús o per a cobrir llocs de treball". El secretari confederal de Joventut del mateix sindicat, Adrià Junyent, ha afegit que "els que diuen que amb aquest estatut s'acaben les pràctiques volen seguir amb la precarietat". 

El conegut com a Estatut del Becari proposa limitar, entre altres qüestions, limitar el nombre d’hores que l’estudiantat podrà treballar per a evitar que el facen servir com a mà d’obra barata o directament gratuïta, limitar el nombre de becaris per empresa i establir l’obligatorietat a les empreses de proporcionar almenys una compensació per despeses. 

Aquests són els principals punts que contempla l’acord.  

Redefinició de les pràctiques 

Un dels punts més importants de l’acord és l’obligatorietat que s’establisca un conveni signat entre la universitat i l’empresa, i que les pràctiques s’ajusten al contingut contemplat en el pla de formació. De la mateixa manera, es regularà el dret als becaris a una adequada tutorització per part de l’empresa, que tindrà l’obligació d’assignar una persona tutora que podrà tindre, com a molt, cinc estudiants en pràctiques a càrrec seu en empreses grans, i tres en companyies de menys de 30 persones. 

A conseqüència d’aquest requisit, el text recull que “es presumirà que existeix relació laboral quan l'activitat desenvolupada substituïsca les funcions d'una persona treballadora per compte d'altri o quan no existisca una vinculació directa entre l'activitat desenvolupada en l'empresa i el programa, currículum o competències incloses en l'itinerari formatiu al qual està associada la pràctica”. 

Límit en el percentatge de la plantilla en pràctiques 

El nou estatut estableix que els treballadors en pràctiques no podran superar el 20% de la plantilla d’una empresa. Per tal d’adequar aquesta limitació a la situació de les companyies més menudes, el text inclou una salvaguarda: “Qualsevol empresa podrà comptar amb la formació en pràctiques de dues persones, amb independència del nombre de persones en plantilla”.

Límits en les hores de pràctiques

L’acord estableix diferents llindars en l’horari màxim que podran dedicar a treballar els becaris i becàries en funció del tipus de pràctiques que tenen. Les pràctiques curriculars, les que es desenvolupen en compliment dels crèdits d’estudis oficials de grau, màster universitari o doctorat, no poden superar el 25% d’aquests crèdits. És a dir, si un grau compta amb un total de 6.000 hores en el currículum (240 crèdits), el límit per a fer pràctiques s’establirà en 1.500 hores. 

Per la seua part, en les pràctiques extracurriculars, aquelles que es realitzen fora del programa de crèdits, el límit baixa fins al 15%, que en l’exemple d’un grau de 240 crèdits aquest màxim correspondria amb 480 hores. 

Les empreses estaran obligades a pagar els becaris i becàries?

Les empreses no estaran obligades a establir un salari als becaris, però sí que hauran d’abonar “una quantia mínima suficient per a compensar totes aquelles despeses” que la persona en pràctica haja d’assumir per a realitzar-les, com ara “desplaçaments, allotjament o manutenció”. No obstant això, la companyia no estarà obligada a abonar aquesta quantia quan “existisquen altres beques o ajudes que cobrisquen aquestes despeses”.  

Tindran dret a gaudir de vacances i dies festius?

L’estatut estableix que l’empresa haurà de respectar "els límits i descansos, inclosos festius i vacances, fixats en les normes legals i convenis col·lectius que resulten aplicables" a la resta de treballadors de l'empresa.

Poden treballar de nit?

El text també recull que l'empresa haurà de garantir la compatibilitat de les pràctiques amb la resta de l'activitat formativa de l'estudiant. A més, amb caràcter general "les activitats formatives no podran desenvolupar-se en horari nocturn ni a torns". Aquesta limitació tindrà com a excepció els llocs de treball en què la naturalesa de l’activitat requerisca la formació en aquest horari. 

Tindran dret a cotitzar?

Sí, de fet, a partir de l'1 d'octubre del 2023 serà obligatori que els estudiants en pràctiques cotitzen a la Seguretat Social, una cosa contemplada en l'últim tram de la reforma del sistema de pensions aprovat al març.

Les beques es podran compatibilitzar amb el subsidi per desocupació?

Sí, les prestacions i subsidis per desocupació "seran compatibles amb la inclusió en el sistema de Seguretat Social d'alumnes que realitzen pràctiques formatives".

Quines seran les sancions per a les empreses que incomplisquen?

La nova regulació estableix un règim sancionador amb multes que oscil·laran, en el grau mínim, de 7.501 a 30.000 euros; en el grau mitjà, de 30.001 a 120.005 euros; i en el grau màxim, de 120.006 euros a 225.018 euros.

A més, la norma preveu la posada en marxa d'una comissió de seguiment que es reunirà dues vegades a l'any per a estudiar el desenvolupament de la norma. En ella participaran el Govern, els sindicats, la patronal i el Consell d'Universitats.