El BCE apuja els tipus un 0,75% fins al 2%, el nivell més alt des de 2009

L'autoritat monetària pretén frenar la inflació de la zona de l'euro que frega el 10% i contra la qual no descarta noves pujades

La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, després de la reunió del BCE a Frankfurt
La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, després de la reunió del BCE a Frankfurt / Wolfgang Rattay (Reuters)

El Banc Central Europeu (BCE) ha apujat els tipus d'interés en tres quarts de punt percentual, fins al 2%, el nivell més alt des del 2009 per a frenar la inflació de la zona de l'euro que frega el 10%.

És el segon increment del tipus d'interés en mes i mig. En l'anterior, al setembre, el BCE va sumar també tres quarts de punt. La Unió Europea no hi veia pujades de l'euríbor d'un colp tan grans des del 1999, en plena transició cap a l'adopció de l'euro.

La mesura té un impacte directe en la ciutadania, ja que la majoria d'hipoteques vigents són de tipus variable. Des de primeries del 2021 s'ha imposat la contractació de préstecs hipotecaris a tipus fix per la incertesa sobre la situació econòmica i l'impacte en l'euríbor.

Després de la reunió del consell de govern, el BCE va informar que també incrementa en 75 punts bàsics la facilitat de crèdit (la que presta als bancs a un dia) fins al 2,25%, i la facilitat de depòsit, a la qual remunera l'excés de reserves a un dia, fins a l'1,5%. 

L'entitat monetària va començar a apujar els tipus d'interés al juliol, quan va aplicar un tímid augment del 0,25%, que tancava una dècada de rebaixa de tipus. Considera que els últims increments han aconseguit "un avanç considerable en la reversió de l'orientació acomodatícia de la política monetària". Malgrat això, l'autoritat monetària veu que "la inflació continua sent excessivament elevada i es mantindrà per damunt de l'objectiu durant un període prolongat, per la qual cosa encara preveu continuar apujant els tipus per a retornar la inflació a l'objectiu del 2%.

El BCE recorda que la seua política monetària "està orientada a reduir el suport a la demanda i proporcionar protecció enfront del risc d'un desplaçament persistent a l'alça de les expectatives d'inflació".

L'organisme emissor afig que les mesures que vindran en el futur dependran de la evolució de les dades en els pròxims mesos. La decisió del màxim organisme financer de l’UE però ja ha tingut conseqüències. De moment la rendibilitat del deute a llarg termini d’Espanya ha caigut de forma brusca en quasi quinze punts bàsics. En tot cas, caldrà esperar més, al 15 de desembre, per a saber, en la pròxima reunió del Consell de Govern del BCE, l’impacte que la nova pujada té en l’economia dels Vint-i-set. 

També et pot interessar

stats