El Banc Central Europeu posa punt final a les compres de deute
A final d'any acaba aquesta política que l'entitat va posar en marxa per a afrontar els efectes de la crisi a l'eurozona.
El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit posar fi a les seues compres de deute a la fi d'enguany i reduir-les a partir d'octubre a 15.000 milions d'euros mensuals, encara que ha anunciat que els tipus d'interés, que estan actualment en el 0,25 per cent, seguiran en els seus nivells almenys fins a l'estiu de 2019.
Esta decisió del Banc Central Europeu representa un punt d'inflexió en la normalització de la ultraexpansiva política monetària que l'entitat va engegar en 2015 per a afrontar els efectes de la crisi en l'eurozona. Aquesta mesura ha sigut anunciada en la reunió anual del Consell fora de Frankfurt, concretament en la capital de Letònia. "Hem pres aquestes decisions sabent que l'economia està en una situació millor, encara que amb un increment de la incertesa", va afirmar el president del BCE, Mario Draghi, en referència principalment a les amenaces aranzelàries procedents d'Estats Units.
El president va reconéixer que els riscos relacionats amb un increment del proteccionisme i amb la volatilitat dels mercats financers s'han fet "més prominents", però va mostrar confiança en la fortalesa econòmica de l'eurozona i va destacar els "progressos" recents en l'evolució de la inflació cap a l'objectiu del banc, lleugerament per baix del 2 per cent. Amb tot, el Consell va precisar en el seu comunicat final que la decisió de reduir les compres de deute a l'octubre i concloure-les al desembre "està subjecta al fet que les dades confirmen les previsions d'evolució de la inflació a mitjà termini". De fet, les noves projeccions econòmiques del BCE van revisar a l'alça en tres punts les seues previsions d'inflació per a 2018 i 2019 fins a l'1,7 per cent.
No obstant això, el banc va revisar a la baixa també en tres punts la seua previsió de creixement econòmic de l'àrea euro per a enguany fins al 2,1 per cent, mentre que va mantenir invariables les de 2019 i 2020, en l'1,9 i l'1,7 per cent. El Consell va anunciar que preveu mantenir els tipus d'interés en els seus nivells actuals, almenys fins a l'estiu de 2019 i, en qualsevol cas, tant de temps com siga necessari per a assegurar que l'evolució de la inflació "roman en línia amb les expectatives actuals d'un camí sostingut d'ajust". Així mateix, va destacar que les seues decisions mantenen "un grau d'acomodació monetària ampli", que assegurarà la convergència cap al seu objectiu d'inflació.
Encara que les compres de deute concloguen a la fi d'any, el BCE mantindrà la seua política de reinvertir gran part dels bons que vagen vencent "per un extens període de temps" després de la fi de les adquisicions i, en qualsevol cas, "pel temps que siga necessari" per a mantenir una àmplia liquiditat. D'aquesta manera, l'entitat monetària continuarà injectant liquiditat a l'economia durant bastant de temps, encara que deixe d'adquirir directament bons.
L'entitat compra actualment des de començaments de gener deute públic i privat per valor de 30.000 milions d'euros i la suma de la seua inversió des que va començar el programa d'estímuls al març de 2015 supera els 2,5 bilions d'euros. La reunió del màxim òrgan rector del banc a Riga va suposar l'estrena com a vicepresident del BCE de l'espanyol Luis de Guindos, que va assumir el càrrec el passat 1 de juny en substitució de Vítor Constâncio.
