Asaja denuncia que l'agricultura alacantina pateix una pèrdua de quasi huit milions d'euros

L'Associació Joves Agricultors (Asaja) d'Alacant ha afirmat aquest dimecres que el sector agrícola de la província tanca enguany amb una pèrdua econòmica de quasi huit milions d'euros respecte al 2021, amb pèrdues molt significatives en l'olivar (-50,8%) i els cereals per a gra i arròs (-31,5%), i una caiguda de la producció del 9%.

En un comunicat, la delegació alacantina de l’associació ha reiterat que la reducció del transvasament Tajo-Segura "per la via unilateral i política del Ministeri de Transició Ecològica” ha propiciat una situació d'incertesa i restriccions en el camp.

El president de l'associació, José Vicente Andreu, defensa mantindre la regulació del transvasament Tajo-Segura i crear un pla nacional i d'infraestructures hidràuliques que garantisca la solidaritat entre territoris i que optimitze aigües depurades.

A més, l'organització agrària ha reclamat una defensa ferma dels productes alacantins a Brussel·les, “amb el compliment rigorós” del principi de reciprocitat i un pla de vigilància fitosanitària que impedisca entrar plagues procedents de tercers països.

Asaja d'Alacant ha resumit el balanç d'aquest exercici amb la dadad següent: el sector agrari (olivar, fruiters, cítrics, fruita seca, arròs, raïm, hortalisses, herbacis i tubercles) registra una pèrdua econòmica de 7.942.284 euros el 2022 (quasi huit milions respecte a l'any passat) i un descens de la producció del 9%, en passar d'1.324.221 tones el 2021 a 1.204.675 enguany.

El preu del raïm s’afona de manera històrica

L'associació ha destacat que el raïm de taula ha sigut un dels cultius fortament colpejats el 2022, amb un afonament històric de preus. No sols ha patit una important caiguda de preus impulsada per una demanda menor, sinó que el sector inicia una campanya marcada per l'encariment generalitzat de costos i uns preus de mercat que no són suficients per a compensar-los. Això ha portat com a conseqüència una caiguda de producció adscrita a la Denominació d'Origen de quasi sis milions de quilos, en passar dels 41 de l'any passat a només 35,5 de l'actual.

D'altra banda, Asaja d'Alacant ha denunciat que la pujada de preus en els lineals del supermercat sense uns preus justos en origen evidencia una clara especulació de les grans cadenes d'alimentació i intermediaris, que busquen aprofitar-se de la tendència inflacionista".

La replantació per la xilel·la ha fracassat 

Igualment, ha reiterat –tal com va advertir a principis d'enguany– que el pla de replantació de la xilel·la ha resultat ser un autèntic fracàs, perquè la majoria dels agricultors que van veure arrancar els seus ametlers no han optat per replantar per la dificultat d’avançar els diners i la manca de relleu generacional”. “La mateixa empresa que talava els arbres hauria d'haver posat els mitjans per a replantar, com van fer a Mallorca”, denuncia Asaja. Haver-ho fet així hauria suposat replantar el 80% de la superfície útil de la muntanya d'Alacant.

Renda agrària per a refer-se de l’incendi

També han fet al·lusió a l’incendi de la Vall d’Ebo, on es cremaren prop de 1.300 hectàrees destinades a cultius —bàsicament d'oliveres, cirerers i ametlers—, així com ruscos i pastures per al bestiar. Prenent com a referència l'índex de preus de la terra que publica el Ministeri d'Agricultura, aquestes pèrdues no es poden estimar en més de trenta milions d’euros, explica l’associació. Per això sol·liciten una renda agrària que garantisca uns ingressos mínims per a posar en marxa la recuperació dels cultius i evitar l’abandó del camp.