Les aparadores d'Elx demanen al Parlament Europeu que els compute el treball no cotitzat

Les treballadores volen que es reconega el treball, sovint exercit a sa casa o en tallers clandestins, per a accedir a una pensió digna

Les aparadores d'Elx visiten el Parlament Europeu
Les aparadores d'Elx visiten el Parlament Europeu / Aparadores d'Elx

Les aparadores d'Elx (Baix Vinalopó) han reclamat aquest dimecres davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu que es reconega el treball no cotitzat durant dècades en el sector del calçat, sovint exercit per dones a sa casa o en tallers clandestins, perquè puguen accedir a una pensió digna.

"Som treballadores explotades, sense drets i discriminades. No existim a la indústria, que ens condemna a treballar, de manera clandestina, sense drets, sense contracte, sense Seguretat Social, recloses i disperses. Aïllades i soles davant la faena, amb jornades interminables de catorze hores", ha declarat Isabel Matute, presidenta de l'Associació d'Aparadores i Treballadores del Calçat.

Matute s’ha referit a un estudi de la Universitat d'Alacant (UA) que xifra en 7.332 les dones que treballen al sector alacantí del calçat sense cotitzar, enfront de 1.542 homes, la qual cosa evidencia una "grandíssima desigualtat de gènere". A més, el 88% del total del personal treballa a l'economia submergida, el 67% pateix dolors d'ossos, columna i articulacions i el 20%, trastorns psicològics com a depressió i ansietat, ha agregat Matute, qui ha denunciat pagues d'entre 1,5 i 3 euros l'hora. "El calçat és de primera qualitat, som les primeres a reconéixer-ho. Però estem esclavitzades", ha resumit.

La Comissió Europea diu que és competència de l’estat

Per part de la Comissió Europea, la funcionària Vera Azevedo Monteiro ha subratllat que el "reconeixement dels anys treballats competeix als estats membres", igual que la implementació i el compliment de directives contra discriminació de gènere, prevenció de riscos laborals o requisits mínims sobre duració de la jornada laboral, repòs, vacances i hores extraordinàries. "Els peticionaris volen que s'apliquen les normatives europees i nacionals ja existents i, per tant, correspon a les autoritats nacionals prendre les mesures necessàries", ha declarat l'experta comunitària.

Aquestes paraules han assentat molt malament a la presidenta de l'associació, que a la intervenció havia detallat els contactes amb els ministeris de Treball i de Seguretat Social i havia explicat que es dirigeixen "a Europa" pel "complet desistiment institucional" que troben a Espanya.

L'argument tampoc ha agradat a l'eurodiputat anticapitalista Miguel Urbán, promotor de la petició de les aparadores, qui ha acusat la comissió de no haver-se estudiat la petició. Urbán qualificat la situació laboral descrita com un "símptoma d'una cultura laboral precària que menysprea el treball, fonamentalment de les dones".

Per part del PP, l'eurodiputat Leopoldo López ha destacat les bondats del sector del calçat, el tercer amb major ocupació industrial a la Comunitat Valenciana, i ha subratllat que "en cap cas ha de confondre's la part pel tot". "Les empreses estan compromeses amb els treballadors", ha dit el conservador, qui ha assegurat que "han aplicat els increments salarials fins i tot abans d'estar pactats i signats" per a contrarestar la inflació i promoure una "ocupació decent i de qualitat".

La diputada Inmaculada Rodríguez (PSOE) també ha assenyalat que la situació denunciada no es correspon amb el gruix del sector, que té a la Comunitat Valenciana 30.000 ocupacions formals, però ha reconegut que "quan hi ha economia submergida" col·loca les dones en una situació "profundament injusta".

Per part dels Verds, Ana Miranda (BNG) ha dit que el calçat espanyol d'alta qualitat "no sempre, però moltes vegades, porta condicions de precarietat unides a la falta de reconeixement d'anys, a la falta de reconeixement de malalties, a l'incompliment del conveni laboral i al fet que se senten soles".

La petició ha quedat oberta i la comissió parlamentària sol·licitarà a les Corts un estudi realitzat per la institució per a remetre'l a les comissions d'Ocupació i a la de Drets de les Dones de l'Eurocambra. Queda pendent que es decidisca si el Parlament Europeu envia una delegació a Elx per a observar la situació sobre el terreny i elaborar un informe.

També et pot interessar