Com afecta la reforma de la llei del sòl als plans generals?
Analitzem les claus de la modificació de la normativa urbanística, que inicialment s’abordava al Congrés este dijous, però que el PSOE ha retirat poc abans de començar
El projecte de llei de reforma de la llei del sòl, que el govern ha retirat este dijous, a penes una hora abans que començara el ple del Congrés en una maniobra per a evitar una nova derrota parlamentària, pretén frenar l’anul·lació dels plans que regulen l’ordenament urbanístic. Per a tirar avant la iniciativa, el PSOE necessitava el suport del PP, tenint en compte que Sumar, soci majoritari del grup socialista, no hi havia garantit el suport.
En els últims anys, i segons les dades del Ministeri d’Habitatge, s’han anul·lat més d’un centenar de plans, encara que tots no han sigut per efectes esmenables. Ciutats com ara Madrid, Eivissa, Las Palmas, Santander, Zamora o Vigo han sigut algunes de les afectades.
A més, molts plans generals han quedat obsolets per no haver-se pogut modificar. Esta situació ha provocat una gran inseguretat jurídica entre els ajuntaments, que en molts casos no s’atreveixen a impulsar nous plans o que es veuen abocats a treballar sobre alguns planejaments urbanístics molt antics, allunyats de les necessitats actuals.
Què pretén la reforma?
La reforma de la llei del sòl que promou el govern espanyol diferencia entre la nul·litat del pla general quan hi ha defectes substancials i quan hi ha nul·litats parcials que no afecten elements substancials. En el primer cas, el pla urbanístic es pot impugnar i anul·lar sencer de ple dret. En el segon cas, s’obri un termini d’esmena d’un any, que es pot prorrogar sis mesos més, per a evitar tombar el planejament sencer i començar de nou.
Per a recórrer contra les decisions es contempla el recurs directe; el recurs indirecte; els actes individualitzats; l'acció pública en matèria urbanística per a persones físiques i jurídiques, organitzacions socials o entitats; o l'acció popular en matèria mediambiental, que no s'ha modificat.
Quant a les vivendes promogudes per l'Administració o les entitats dependents en sòl públic, quan hi haja un silenci de l'Administració (termini que generalment s’estableix en sis mesos), s'entendrà com a positiu perquè continuen avant.
No obstant això, no es descarta ampliar el termini per a donar cabuda a més supòsits i afavorir la construcció de vivendes públiques o de col·laboració publicoprivada en sòl de titularitat pública.
Així mateix, per a implantar el canvi de normativa, està previst un règim transitori en la llei, entre altres, per als plans recorreguts sobre els quals recaiga una sentència després de l'entrada en vigor de la reforma i que continguen defectes corregibles. A més, es vol evitar la nul·litat en cascada de les disposicions i actes.
