El 70% de la població prefereix teletreballar dos o tres dies per setmana, segons un estudi de l'IESE

La professora Mireia las Heras, que ha dirigit la investigació, remarca en Les notícies del matí els beneficis de treballar en remot

Imatge d'arxiu d'una dona teletreballant durant al cuarentena
Imatge d'arxiu d'una dona teletreballant durant la quarantena / Shutterstock

La crisi energètica ha revifat el teletreball, una de les noves realitats que va portar la pandèmia el 2020, però que en l'últim any havia perdut certa força. Són multitud de veus expertes les que remarquen els beneficis d'aquesta modalitat de treballar i ara l'escola de negocis IESE posa xifres concretes a l'impacte que té en un estudi que ha liderat la professora Mireia las Heras. 

Un lloc de treball sostenible: cap a un model remot i presencial és el nom de l'informe, que conclou que vora el 70% de la població es decanta per treballar a distància entre dos i tres dies a la setmana i que només el 4% voldria acudir sempre a l'oficina de forma presencial. D'altra banda, el percentatge de persones que voldria teletreballar cada dia és del 12%. 

Entrevistada en Les notícies del matí, Las Heras ha defensat les virtuts del teletreball i ha negat que aquesta opció implique desenvolupar les tasques tots els dies en remot. El més idoni, ha explicat, és una situació parcial que combine la presencialitat amb dos o tres dies a distància. En tot cas, creu que la millor fórmula seria la de donar "certa llibertat" a les persones perquè puguen escollir: "Tots tenim situacions diferents", ha argumentat. 

L'experta ha desgranat tots els beneficis d'aquesta modalitat de faena arreplegats en la investigació, que s'ha dut a terme amb una mostra de 3.450 persones. Avantatges que redunden no només en el treballador o treballadora a títol individual, sinó també en l'empresa o la societat. La reducció de la contaminació, la possibilitat de ruralitzar de nou alguns territoris, la millora de la conciliació familiar, la disminució dels nivells d'estrés i una millor gestió del temps personal i dels espais laborals són alguns dels elements que ha esmentat Las Heras.

També ha deixat clar que, en contra del que habitualment es pensa, no s'ha trobat una relació directa entre presencialitat i eficiència o rendibilitat. Però, ha prosseguit, sí que cal tindre present que existeixen certes tasques que s'executen de manera més satisfactòria des de l'oficina —per exemple una reunió amb un client— i d'altres que es fan millor en remot —com l'elaboració d'informes—. 

Situació en l'administració

La pandèmia ha actuat també de trampolí per a impulsar el teletreball en el sector públic, tot i que a menor ritme. Mauro Barea, responsable de serveis públics del sindicat UGT, ha valorat els avanços dels últims anys, però ha destacat que encara queda molt per fer. "No té encara la implantació real que ens agradaria", ha assenyalat. Segons ha explicat, a hores d'ara només hi ha en l'administració autonòmica una Conselleria, la d'Economia, que recentment ha posat en marxa un pla de teletreball. Aquest programa és un dels que contempla el decret aprovat en 2020 pel govern valencià per a regular aquesta modalitat de feina i en els pròxims mesos està previst que en comencen altres, emparats en la mateixa normativa, però en diferents departaments de la Generalitat. 

També et pot interessar