L’Etno reflexiona sobre la transformació de les comunitats rurals valencianes en l’exposició "Solsida"

Sense prejudicis. Sense nostàlgia ni paternalisme. Així mira l’Etno, el museu d'Etnologia, el món rural i el presenta de la mà del món urbà. Ho fa en una exposició batejada amb el nom de “Solsida: transformació de les comunitats rurals valencianes”, una metàfora que il·lustra eixe món que ha caigut, però que s’està reconstruint amb altres persones i altres realitats.

Fa només unes dècades les ciutats eren seductores per a qui vivia en el poble, i així es presenta en esta exposició de l’Etno, que juga amb la simbiosi entre el món rural i l’urbà.

Joan Seguí, director del museu, ha reivindicat en declaracions als informatius d’À Punt això: “No deixar el món rural de la mà, no pensar-ho com una cosa exòtica, integrar-ho en la nostra realitat i treballar per a crear un futur compartit”.

El recorregut de la mostra comença amb una foto de Fageca (Comtat) als anys seixanta i fa viatjar per les realitats rural i urbana a través dels dos tipus de cuina de l’època. En una hi ha electricitat, nevera i aigua corrent que ix de l’aixeta, mentre que en l’altra hi ha foc, fresquera i cal anar a la font a buscar aigua, explica la comissària de l’exposició, Assupmció García.

Una altra part de l’exposició és una nevera de supermercat plena d’objectes congelats en el temps. Objectes antics, d’una altra època, de quan les coses encara es feien per a durar tota la vida, recorda Seguí.

En aquella època, la vida de la ciutat entrava als pobles a través dels teleclubs, locals públics on la gent dels pobles podia veure la televisió.

Josep Aguilar, conservador de l’Etno, explica que han il·lustrat l’exposició amb un cartell de la pel·lícula La ciudad no es para a mi, de Paco Martínez Soria, “perquè exemplifica molt bé la concepció que tenien des de la ciutat del món rural”.

Tot açò té un nom: “Solsida”: un marge de pedra que cau, però que es reconstrueix. Un marge sobre el qual l’exposició convida a reflexionar: “Com és eixe nou marge? Quines persones hi viuen? Quines són les pedres que conformen eixe nou marge? Són eixes persones realment rurals o són tan rurals com urbanes?”, es pregunta Seguí.

Algunes d’estes preguntes tenen resposta en la foto que tanca el recorregut de la mostra: Fageca en 2025.