L’artesà torrentí Juan Ortí, premi Ciutat de Manises, exporta formes pures que conquisten Europa i l’Àsia
El ceramista, conegut per les peces cilíndriques i esfèriques i per l'ús del blanc i dels pigments del territori, treballa amb un torn que ell mateix va reconstruir amb materials reciclats
En un taller de Torrent ple d’eines recuperades i d'elements que esperen forma definitiva, l’artesà Juan Ortí transforma el fang en peces cilíndriques i esfèriques que s’han convertit en objectes de desig per al públic europeu i asiàtic. Enguany, la seua trajectòria ha sigut reconeguda amb el premi Ciutat de Manises en la modalitat de ceràmica artística.
Ortí recorre el seu espai creatiu amb la memòria encara impregnada d’infantesa. “Ací vaig viure de menut… els meus pares treballaven ací”, recorda. L’art no estava en els seus plans fins que un torn els va canviar per complet: “Em vaig apuntar a les classes de torn amb Enric Mestre i això ho va canviar tot”.
Des d’aleshores, busca allò que el paisatge amaga: formes industrials que passen desapercebudes. “No he parat de traure a la llum formes i arquitectures invisibles per a nosaltres”, explica. Eixes geometries pures —cilindres, esferes i volums nets— s’han convertit en el seu segell personal.
El torn és quasi un personatge més del taller, i no és un torn convencional: l’ha construït ell mateix amb peces reciclades. “El moble era d’una màquina, el motor d’una cosidora… i el variador, d’unes bombes d’aigua”, detalla amb orgull. En aquest espai, res s’acumula. “No vull acumular coses. Les peces que no m’agraden no les coc”, afirma mentre retorna el fang al seu origen.
El blanc és el color que identifica la seua obra. “Realça la forma. Les arestes fan que la peça adquirisca la seua expressió”, explica. Els altres colors naixen del territori: “Vaig a la muntanya, recull argiles i per decantació n’extrac els colors”. Del forn que encara conserva del seu pare ixen negres profunds i textures úniques.
El procés és manual, lent i introspectiu. “És el que necessitem per a connectar amb nosaltres mateixos”, assegura. “Primer tornege en bast i després retorne… quan es treballa de manera natural, ixen objectes bells”.
Des d’este racó de Torrent, les peces d’Ortí viatgen a galeries i col·leccions d’Europa i de la resta del món, i el consoliden com una de les veus ceràmiques valencianes més singulars del panorama actual.
