Almansa i la fi de l’autogovern valencià: una batalla històrica que va esborrar els furs valencians
Tal dia com hui, el 25 d’abril del 1707, van concloure 500 anys “d’institucions pròpies, però es va mantindre la identitat col·lectiva”
Molts valencians no saben situar què va passar el 25 d’abril del 1707, una data clau en la història del territori. Eixe dia va tindre lloc la batalla d’Almansa, en el marc de la guerra de Successió, en la qual les tropes borbòniques de Felip V van derrotar els partidaris de Carles III d’Àustria.
Segons explica l’historiador i cronista de la ciutat de València, Vicent Baydal, es tracta d’un episodi decisiu dins del conflicte: “El 25 d’abril del 1707 hi hagué una batalla importantíssima dins de la guerra de Successió que enfrontava els partidaris de Felip V de Borbó i els partidaris de Carles III d’Àustria”. La victòria borbònica va desencadenar un canvi profund en l’estructura política del territori.
Després de la batalla, va caure la ciutat de València, van cremar Xàtiva i, finalment, van abolir els furs valencians, la qual cosa va generar la desaparició de les lleis i institucions pròpies del Regne de València. Baydal ho resumix així: “Això va comportar que, unes setmanes després de caure València, els borbònics cremaren la ciutat de Xàtiva i decretaren l’abolició dels furs de València, no només de les lleis valencianes, sinó també de les institucions”.
Amb esta decisió es posava fi a prop de 500 anys d’autogovern iniciats amb Jaume I i la creació del Regne de València. “A partir d’eixe moment, i pràcticament durant tres segles, els valencians no van tindre institucions pròpies ni una lògica administrativa ni política pròpia”, explica l’historiador, que matisa que, tot i això, “sí que es va mantindre la identitat col·lectiva pròpia que s’havia forjat durant vora mig mil·lenni”.
Els experts alerten que, més enllà de l'impacte històric, es tracta d’un episodi encara poc conegut entre la població. En exercicis de divulgació i preguntes al carrer, molts ciutadans no saben identificar què representa esta data ni el seu significat polític i institucional.
La derrota borbònica també va tindre un valor exemplaritzant per a altres territoris, i ha quedat arreplegada en la memòria popular amb la dita “quan el mal ve d’Almansa...”, que segons Baydal “resumix molt bé el que va significar aquella data del 25 d’abril que va afectar tots els valencians independentment de la seua postura social, política, ideològica o econòmica”.
Actualment, el 25 d’abril és el Dia de les Corts Valencianes i es commemora com una jornada de record i reivindicació de l’autogovern i la identitat institucional del poble valencià.
