El retrat restaurat de Felip V "cap per avall" torna al Museu de Belles Arts de Xàtiva per a una exposició

L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, ha entregat l’obra restaurada del retrat del Felip V, de Josep Amorós (conegut per estar exposat "cap per avall") al Museu de Belles Arts de Xàtiva. Tot, després de quasi dos anys de treball en els quals s’han utilitzat les últimes tecnologies per a retornar-la al seu estat original.

L’entrega de l’obra i el seu trasllat a la seu original perquè puga tornar a ser contemplada coincidix amb la commemoració de l’inici de la Crema de Xàtiva, l’incendi que va assolar la ciutat en 1707. El foc va ser ordenat pel rei Felip V el 19 de juny per a castigar la població per la seua resistència durant la guerra de Successió.

En els treballs de restauració, els tècnics de l’IVCR+i han utilitzat de manera pionera les ulleres de realitat augmentada. Esta tecnologia ha permés projectar imatges directament sobre l’obra, mostrant informació essencial al restaurador en temps real i millorant la presa de decisions per part dels tècnics, la qual cosa es traduïx en uns resultats òptims.

L’ús de la realitat augmentada aplicada a la restauració forma part d’un projecte d’investigació finançat per la Unió Europea a través del programa Next Generation EU, en el marc del Programa Investigue, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en el qual també col·labora l’IES Politècnic de Castelló de la Plana.

En concret, l’ús d’esta tecnologia en el retrat de Felip V ha permés localitzar i marcar amb precisió les zones amb repintades amb una claredat sorprenent, en superposar la imatge ultraviolada sobre l’obra. D’esta manera, les tècniques tradicionals d’anàlisis aplicades a la restauració d’esta obra, com la imatge ultraviolada, la imatge de reflexió infraroja, la radiografia, les imatges hiperespectrals, la florescència de rajos X i l’espectrometria Raman s’han dut ara a un nou nivell gràcies a l’ajuda de la realitat augmentada.

A més, esta tecnologia ha permés als tècnics interactuar simultàniament amb les imatges i l’obra, alternant fàcilment entre diferents tipus d’imatges i informació amb un simple gest. Això ha facilitat l’observació de detalls sobre l’estat de conservació de l’obra, la tècnica d’execució o les intervencions anteriors que han tingut de manera immediata i precisa.

Inscripcions ocultes

La intervenció ha permés la troballa de restes pictòriques i inscripcions ocultes en l’obra. Es tracta, en concret, d’un cavall ocult per antigues intervencions, diferent de la imatge que mostra el quadro en l’actualitat, i diverses inscripcions superposades.

A més, en l’escena que representa la batalla d’Almansa, pintada en segon pla, durant la fase d’eliminació dels densos vernissos oxidats i repintades, ha eixit a la llum la imatge un cavall caigut durant la batalla. Els especialistes han trobat també diverses inscripcions superposades en la cartel·la de cuirs retallats, que apareix en l’angle inferior dret.

D’altra banda, durant la realització dels estudis previs amb llum infraroja, s’han pogut vore diferents inscripcions sobre la identitat del personatge retratat. En la primera inscripció visible posa: "Don Felipe quinto, rey de España".

Davall d’esta, es pot llegir una segona inscripció, que diu "Don Fernando de Borbón, príncipe de Asturias". Finalment, per davall n’apareix una tercera: "Don Felipe V, rey de España". El personal tècnic considera que esta cadena d’inscripcions degué respondre als successius canvis dinàstics esdevinguts durant el regnat de Felip V.

El popular retrat invertit del rei Felip V va ser pintat en 1719 i, amb posterioritat, Xàtiva va decidir mostrar-lo cap per avall com a castic simbòlic al monarca, que va ordenar cremar la ciutat. També li va canviar el nom pel de Ciudad de San Felipe per haver donat suport a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria durant la guerra de Successió pel tron espanyol, que es va desencadenar a Espanya en 1701 i va finalitzar amb la instauració de la monarquia borbònica al país.

Segles després, el rei al revés és una de les imatges més identitàries i populars de la capital de la Costera, que la recupera en tota la seua esplendor després de passar per les mans expertes de l’IVCR+i.