'La veu i el vent': una glopada d'optimisme creada en ple confinament

Aquests dies hem descobert una obra fruit de la pandèmia. Es tracta del curt d'animació stop-motion La veu i el vent. És l'òpera prima de Teresa Pérez Girau, natural d'Oliva, que fins ara era animadora d'aquesta tècnica. El confinament li va permetre anar més enllà i explorar altres facetes creatives. Així s'ha estrenat com a directora, guionista i productora amb La veu i el vent. Teresa Pérez ha explicat en Les notícies de la nit que va decidir confinar-se a casa i no va poder evitar donar-li forma a aquest temps: "Aprofitant que alguns companys de l'stop-motion també estaven parats, vam fer equip, i vam decidir rodar aquest curtmetratge".

La veu i el vent és una història plena de delicadeses visuals que presenta la Nana, una xiqueta que cau des del cel, com una gota d'aigua, esmorteïda pels núvols de cotó-en-pèl i la vegetació. Des que toca terra no perd un minut per a conéixer un nou món. Amb la història, la directora novella "pretenia donar una glopada d'optimisme", "com un raig d'esperança, més o menys fantàstic, que tinguera també un caràcter fàcil d'entendre per a tots els públics", ha relatat en Les notícies de la nit.

Un curtmetratge que barreja les figures estàtiques que aconsegueixen animar-se, fotograma a fotograma, amb el paisatge natural més atractiu de la zona, com explica l'autora. "Es mostra la mar, darrere de les dunes, de la platja d'Oliva, el cel tacat de mil matisos de roig, taronja i morat al capvespre de l'Albufera de València, i també la cúpula celest de la Vall de Laguar", un entorn natural que pren protagonisme per si mateix i posa en relleu la sensibilitat que cal mostrar-li, apunta Pérez Girau. 

Teresa Pérez viu de l'stop-motion, però reconeix que per a fer-ho ha de viatjar on es troba la producció. La seua trajectòria professional és dilatada i l'ha portada a rodar sèries, curtmetratges i llargmetratges amb productores valencianes i europees: de França, Anglaterra, Irlanda o Noruega. És un fet habitual trobar-se professionals d'ací en produccions estrangeres o en els estudis d'importants companyies d'aquest sector. Cal destacar que l'animació és el sector més rellevant dins de l'audiovisual valencià, tant en 3D com en la tècnica de l'stop-motion, el que ha permés obrir la indústria audiovisual valenciana al món. 

Teresa Pérez, a València, ha treballat en les sèries El diari de Bita i Cora de TVOn per a aquesta casa, À Punt, i en la sèrie Clay Kids de Clay Animation. Aquesta última és una de les produccions de referència als Estats Units i és un reflex del potencial de València en la generació d'animacions stop-motion en l'àmbit mundial. L'animadora d'Oliva reconeix que a València hi ha molt de talent, però "hi falta teixit industrial perquè li done eixida a totes les nostres capacitats".

La directora i animadora destaca que la tradició de stop-motion a València és "molt antiga". Una tradició que ha creat "escola d'on han eixit molts professionals, molt capaços, però a València li falta una indústria forta de l'animació i, en concret, de l'stop-motion", perquè "València ja compta amb diverses empreses" i cal potenciar aquesta indústria per tal d'engegar la maquinària i que tot vaja com un rellotge. 

La veu i el vent es podrà veure a Animalcoi, el festival d'animació d'Alcoi, que tindrà lloc de l'11 al 14 de novembre. Més avant també a Saragossa.