Una dona a punt de parir, dos xiquets i un home amb artrosi: els avantpassats musulmans que ha trobat Monòver
La rehabilitació de la torre del Rellotge trau a la llum dotze cossos d’un soterrament del segle XIII o XIV
Una dona embarassada de díhuit o vint anys, a punt de donar a llum, diversos xiquets, un adolescent i un home de cinquanta o seixanta anys que presentava artrosi. Són alguns de la dotzena de cossos que estaven soterrats al costat de la torre del Rellotge de Monòver (Vinalopó Mitjà) des dels segles XIII i XIV i que ara, huit segles després, han tret a la llum els treballs de rehabilitació d’esta torre. La posició dels esquelets, en direcció a la Meca, apunten que es tracta d’una antiga necròpoli musulmana.
Tot fa pensar que la torre que es disposaven a restaurar, del segle XVIII, es va alçar sobre els fonaments del que va ser un minaret, la torre des d’on es crida a l’oració en la cultura musulmana. Ara, en intervindre en eixa superfície, han eixit a la llum les dotze tombes. Segons ha explicat l’arqueòloga al capdavant d’esta excavació, Ester Molla, totes són individuals, tret d’una dona embarassada, que presentava un fetus entre set i huit mesos a l’altura del ventre i en posició fetal.
El nadó ja estava amb el cap per avall, envers la pelvis materna, que és la posició que adopten en la recta final de l’embaràs per a eixir del cos de la mare. Tot i això, els arqueòlegs no poden determinar si la mare i el fetus, del qual es desconeix el sexe, van morir abans del part o durant este.
El que sí que han pogut determinar, en canvi, són algunes malalties que presentava la dona al llarg de la vida. El fet que encara tinguera el queixal de l’enteniment, el tercer molar, prou sencer i poc desgastat, fan pensar als arqueòlegs que la dona va morir quan tenia entre díhuit i vint anys. El cos de la dona s’ha trobat sense aixovar, una altra de les característiques dels soterraments musulmans, en què els cossos es dipositaven en la tomba només coberts per un llençol o una manta.
Pel que fa a la resta de cossos amb què han donat els arqueòlegs que treballaven a la torre del Rellotge, dos d’ells són xiquets, entre un i dos anys, una conclusió a la qual han arribat perquè encara els estaven eixint les dents.
A banda dels xiquets, hi ha nou adults: dos dones, entre elles l’embarassada, tres homes i la resta es desconeix.
El que sí que tenen clar els investigadors és que un altre dels cossos s’estima que tenia entre 15 i 17 anys, mentre que un altre es creu que corresponia a un home de cinquanta o seixanta anys, una edat prou avançada per a l’època. Este home presentava artrosi en la columna i les ròtules i li faltava la bancada superior. De fet, els arqueòlegs que treballen en este projecte apunten que, fins i tot, l’han trobat amb l’os de la geniva trencat.
A pesar d’estes dades, els responsables de l’excavació apunten que la mala conservació de les restes òssies impedeix conéixer més detalls dels antics pobladors de Monòver soterrats en esta necròpoli. A més, afigen que uns metres per damunt d’on han trobat els cossos hi havia un abocador, fet que ha deteriorat les restes encara més.
El tècnic assessor de Patrimoni Cultural de Monòver, Ferran Díaz, assenyala que, probablement, hi havia més tombes andalusines en els voltants, però només s'han recuperat esta dotzena, que curiosament han eixit a la llum arran de l'erosió del turó, que va deixar a la vista la tíbia i el peroné d'un dels individus. Com que no disposen d'un museu arqueològic local, les restes s’han derivat al Museu Arqueològic d’Alacant, el MARQ.
És un descobriment que enriqueix el nostre fons documental i obri la porta a futures investigacions
L'alcalde de Monòver, Loren Amat, destacava el valor de la troballa, tant patrimonial com històric: “Ens proporciona noves claus sobre la història de Monòver i els orígens. És un descobriment que enriqueix el nostre fons documental i obri la porta a futures investigacions per a entendre millor el nostre passat”, explicava.
Precisen la inclinació de la torre
Però la troballa d’estos cossos d’època andalusina no és l’únic descobriment de les obres. La restauració de la torre del segle XVIII també ha permés determinar amb precisió la inclinació que presenta i que va intentar dissimular-se en una rehabilitació dels anys quaranta, en què es va revestir amb les rajoles i els taulells que ara s’han retirat.
Es calcula que està inclinada 0,81 graus de desviament en la façana est, mentre que és d'1,86 en la sud, passant pels 0,84 en la nord i 1,77 en l'oest. Els investigadors atribueixen este “defecte” de construcció a les presses i la falta de pressupost.
La torre del Rellotge de Monòver té la particularitat de ser exempta, no forma part d'una església ni cap edifici. Estes construccions eren més aïna pròpies de l’antic Regne d'Aragó, però no el Mediterrani. Es creu que es va erigir així en un intent de les autoritats civils per a reivindicar-se enfront de l'Església.
