Les Trobades 2024 d'Escola Valenciana: una vintena de municipis del 22 de març al 14 de juny

L'entitat ha demanat "el màxim consens social" i no crear confusió entre les comunitats educatives

Presentació de les Trobades 2024 a València, aquest dimarts
Presentació de les Trobades 2024 a València, aquest dimarts / Escola Valenciana

Escola Valenciana ha presentat aquest dimarts les Trobades 2024, el projecte "més emblemàtic" de l'entitat, que enguany arriba a una vintena de municipis de les comarques valencianes. Amb el lema Fem poble, parlem valencià, del 22 de març al 14 de juny celebren festes per la llengua a Picanya, Mutxamel, Agost, Estivella, Cabanes, Benimodo, Burjassot, Pego, Argeleta, Monòver, Santa Pola, València, Novetlè, Albocàsser, Llíria, Benissanó, Tibi, Benidorm, Llocnou de Sant Jeroni i Ontinyent.

En un manifest presentat aquest dimarts, han abordat l'activisme pel valencià i l'orgull de la parla, en un context que asseguren "de gran hostilitat política i social cap a la identitat valenciana". El valencià –sosté el text– "és l'element més important que ens identifica i ens singularitza, independentment dels orígens de cadascú. Com qualsevol comunitat amb llengua pròpia, la millor manera de formar part és parlar-la, sentir-la i, per això, hem de mostrar-la i ensenyar-la, no amagar-la".

En l'acte de presentació, a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, s'han reunit activistes de les coordinadores comarcals i representants de diversos col·lectius socials i culturals. També hi han estat presents la presidenta d'Escola Valenciana, Alexandra Usó; la secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Imma Cerdà; la vicedegana d'Estudis de postgrau, Investigació i Qualitat de la Facultat de Magisteri, Rosa Isusi; la vicerectora d'Estudis de la UV, Isabel Vázquez; la il·lustradora i autora de la imatge de les Trobades 2024, Cristina Durán, i el cantautor i autor de la cançó oficial de la campanya, Andreu Valor.

Usó ha advertit que la "situació d'emergència i de fragilitat" del valencià els incita a actuar. "Malgrat augmentar el coneixement entre la joventut, l'ús està en descens", ha afirmat la presidenta de l'entitat, que ha posat d'exemple "la pèrdua en els espais en què s'ha parlat tradicionalment, d'importància cabdal en la transmissió". Segons la presidenta de l'entitat, volen que el valencià siga "una expressió d'esperança a la protecció del nostre patrimoni lingüístic, vulnerable i greument amenaçat".

En aquest sentit, ha exigit polítiques lingüístiques que preserven i fomenten la llengua. També ha demanat "el màxim consens social" i no crear confusió entre les comunitats educatives. A més, Usó ha criticat que es qüestione l'autonomia pedagògica dels centres, "factor de qualitat educativa i requisit per una educació igualitària i universal".

La presidenta ha instat les autoritats polítiques a "respectar el valencià, usar-lo en públic, que no l'amaguen, el menyspreen i el desacrediten, que no ataquen els seus orígens, ni neguen la seua identitat; que no alimenten l'autoodi, la difamació i la censura". Per aconseguir-ho, ha demanat al govern central "els mitjans legals i econòmics per a protegir les llengües cooficials del territori", que vaja "més enllà del folklore regional perifèric".

Finalment, ha apel·lat al "compromís individual" per a parlar el valencià "quotidianament, en qualsevol àmbit, espai i situació". "Qui ho farà, si no ho fem nosaltres?", s'ha preguntat.

També et pot interessar

stats