El Teatre Principal de València estrena "Els Nostres", una reflexió sobre la immigració

Quant cobra una televisió per emetre un documental sobre els refugiats, o l'obrer que construeix la tanca que els empresona als camps? Amb una retòrica crua i directa Els Nostres convida a reflexionar sobre el paper d'Europa amb els immigrants. La tercera coproducció de l'Institut Valencià de Cultura de la Generalitat (IVC) i la Diputació de València alça el teló al Teatre Principal de València el dimecres 16 de maig. Art per a remoure consciències i incitar a la reflexió sobre una Europa que de vegades mira cap a l'altre costat.

Escrita conjuntament per Xavier Puchades, Patrícia Pardo, Begoña Tena i Juli Disla, el muntatge dibuixa un recorregut pels pobles de la ribera del Mediterrani on s'està produint un èxode de gent que fuig de la guerra, la fam i la por. I fixa la mirada en aquells que el pateixen i en una Europa de vegades cega i insensible.

Hui l'han presentada al Principal, amb un decorat fet amb contenidors de càrrega, el director general de l'IVC, Abel Guarinos, la diputada de Teatres de la Diputació de València, Rosa Pérez, el director adjunt d'Arts Escèniques, Roberto García i el coordinador artístic de Teatres de la Diputació, Josep Policarpo. Estaven flanquejats pels quatre autors, l'equip creatiu, capitanejat per Eva Zapico, i part de l'elenc d'actors.

Art per a fer reflexionar

Per a Eva Zapico, directora escènica de l'obra, es tracta d'un muntatge arriscat pel que fa a la temàtica i també als diàlegs. "Volem acostar-nos de manera honesta a aquest drama i, com proposa el text, fer-lo nostre", assenyala.

Tot i ser notícia recurrent en els mitjans de comunicació, tal com s'assenyala des de les institucions, el teatre públic no ha tractat massa sovint la tragèdia de la immigració. Amb més de 60 milions de persones desplaçades a la força a tot el món, "es hora de fer-ho".

Actors i direcció han tractat de posar el focus sobre els responsables de la crisi migratòria a Europa. Diuen que no ha calgut posar noms i cognoms als responsables, però queden retratats clarament. Una qüestió diferent ha sigut posar-se en la pell dels protagonistes, dels qui pateixen en carn pròpia la pèrdua i el desarrelament. Per a Patricia Pardo, "hi havia cert pudor per la nostra part per no apropiar-nos del dolor alié, d'un dolor que no és el nostre".

Pel que fa a l'escenografia, contenidors d'embarcacions amuntegats, buscaven un element visual que plasmara la idea de globalització, de com funciona tot. Per a Xavier Puchades, "la mercaderia és lliure, les persones no". L'obra presenta tres tipus de viatge: el mercantil de la societat occidental, on els productes viatgen lliurement; el dels refugiats, tràgic, clandestí i colpidor; i un tercer que travessa els dos.

Els Nostres denuncia aspectes com ara l'ús de la mà d'obra barata, la creació de nacions artificials arran de la I Guerra Mundial i el procés d'intervencions militars, en moltes ocasions degudes a negocis energètics, més enllà de les pressions exercides per la indústria armamentística. Els mitjans de comunicació i el seu paper són també un dels eixos sobre els quals plana l'acció. La manipulació de les empreses periodístiques a l'hora de presentar els migrants com a elements desestabilitzadors de l'orde o del nostre benestar, per exemple, queda ben reflectida a l'escenari.

Teatre en valencià i interpretat per valencians

Lucía Aibar, Carlos Amador, Empar Canet, Rosanna Espinós, Amador Artiga, Cristina Fernández Pintado, Àngel Fígols, Estela Martínez, Toni Misó i Miguel Sweeney, tots ells valencians, formen l'elenc d'actors d'Els Nostres. Per al director adjunt d'Arts Escèniques, Roberto García, produccions públiques com aquestes fan possible atraure talents que havien eixit fora de les nostres fronteres a fer carrera. "Aquests creadors invisibilitzats poden ara xafar l'escena valenciana amb força i desplegar el seu talent".

Els Nostres s'estrena el 16 de maig al Teatre Principal de València i estarà en cartell fins al dia 27. Després, el muntatge viatjarà fins a Alcoi, durant la celebració de la Mostra de Teatre, i més tard al Teatre Principal de Castelló.