El subdirector de Política Lingüística defensa que els canvis dels criteris respecten la normativa de l’AVL
Vicent Satorres apunta que la doble denominació de la llengua, de valencià-català, no beneficia els interessos de la nostra societat
Els nous criteris lingüístics que pretén aplicar la Generalitat en les seues comunicacions, i que poden contemplar des de demostratius simples com este –en detriment del reforçat aquest— fins a l’ús de l'article neutre lo, estan basats en la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), per tant, l’administració únicament es decantarà per una de les diverses opcions que dona per vàlides aquesta entitat normativa del valencià. Així ho ha defensat en Les notícies del matí Vicent Satorres, subdirector general de Política Lingüística de la Generalitat, hores abans que el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, es reunisca amb la presidenta de l’AVL per a abordar aquest assumpte.
Un marc “plurilingüe” i “consensuat” en l’ensenyament, que permeta la cohesió de les zones castellanoparlants, i la denominació de “valencià” per a la llengua, en lloc de la doble referència de “valencià i català”, són algunes de les postures que pretén adoptar el Consell que presideix el PP amb el suport de Vox, com ha reconegut Satorres. El subdirector general de Política Lingüística, ha defensat que aquest govern, lluny de menysprear el valencià, el que pretén és “promocionar la llengua” atraient els que són crítics amb ella.
Pel que fa als canvis dels criteris lingüístics que la Generalitat reflectirà en el seu model de llengua, i que s’evidenciarà en les comunicacions entre l’Administració i la ciutadania, ha defensat que aniran en la línia de la normativa de l’AVL, una institució que té 21 acadèmics amb diferents sensibilitats. Satorres ha aclarit que no caldrà cap informe preceptiu d’entitat normativa del valencià perquè el que farà la Generalitat és triar entre les diverses opcions que ja dona l’AVL.
No obstant això, ha apuntat que si l’AVL fa qualsevol suggeriment, “sobre un aspecte millorable”, segons ha puntualitzat, la Generalitat està oberta a escoltar-lo i a estudiar-ne la incorporació al nou model lingüístic que vol emprar l’administració autonòmica en les seues comunicacions.
Pel que fa als canvis, el subdirector general de Política Lingüística ha defensat que el demostratiu simple que pretén utilitzar la Generalitat, este, està present en la nostra llengua des de fa més de 400 anys. “Per què no hem de seguir usant-lo en totes les comunicacions, les orals i les escrites?”, es preguntava Satorres en Les notícies del matí.
Quant a un altre dels canvis més controvertits, el de l'article neutre lo, Vicent Satorres argumenta que els parlants, moltes vegades, “hem d’estar xafant-nos la llengua per a no usar-lo”. “Tenim solucions per a determinats aspectes més formals. Per què no dir ‘lo’ en el llenguatge col·loquial?”, afirmava el responsable de Política Lingüística.
La llengua, element "cohesionador" en les zones de castellà
Entre els principals reptes que té el nou Consell sobre la taula, el subdirector general de Política Lingüística ha admés que hi ha la de presentar la nostra llengua com “un element de cohesió”, també en les zones castellanonoparlants. En aquest sentit, Satorres ha admés que el govern que presideix Carlos Mazón pretén fer “un treball tranquil de promoció del valencià”, que passa per un marc “plurilingüe, consensuat i pragmàtic en l’ensenyament”, que ha de fer que les zones castellanoparlants s’integren en el valencià. “En algunes zones castellanoparlants, totes no són iguals, no hem sabut entrar massa”, admetia el responsable de Política Lingüística en Les notícies del matí, en referència al rebuig que presenta el valencià en aquests territoris.
Pel que fa al nom de la nostra llengua, i que fins i tot va motivar una declaració institucional del Consell després que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, implantara les intervencions en les llengües cooficials en aquesta cambra, Vicent Satorres ha defensat que la doble denominació, de valencià-català, no respon als interessos valencians. “La doble denominació a nosaltres no ens interessa, ens interessa reforçar el nom del valencià, perquè els noms, com les banderes, val al cor i es juga amb sentiments. Hem d’anar amb compte amb els sentiments”, exposava Satorres.
A més, afegia que “els valencians, el 1982 amb l’aprovació de l’Estatut, vam deixar ben clar que volíem que el nom de la nostra llengua fora ‘valencià’” i, per a reforçar el seu argument, apuntava que l’AVL, en el seu dictamen de 2005, també apostava per la denominació de “valencià”.
