Els Sorolla per davant i per darrere: l’homenatge del Belles Arts de València al pintor de la llum
El museu inaugura una mostra excepcional, que podrà visitar-se fins a octubre, d’obres de la col·lecció més gran del pintor en mans privades d’Espanya
Els amants de l’art, i en especial de Sorolla, tenen una ocasió extraordinària per a veure de prop vora mig centenar de peces que ha reunit el Museu de Belles Arts de València amb motiu del centenari de la mort del pintor valencià, que se celebra a l’agost. Es tracta d’obres de la col·lecció Masaveu, la col·lecció privada d’obres de Sorolla més important d’Espanya.
En el recorregut que proposa la mostra Col·lecció Masaveu. Sorolla, hi ha obres pràcticament de tota la trajectòria de l’artista, des de 1882, quan encara era un jove de 19 anys en plena formació, fins al 1917, tres anys abans del final de la seua carrera com a pintor.
Aquests quadres, que s’exposen fins a l’1 d’octubre, permeten comprendre l’evolució pictòrica del pintor de la llum i entendre les aportacions a través dels gèneres que van eixir del seu pinzell. A més, com apunten des de la Conselleria de Cultura, en aquestes obres s’aprecia “l’interés de l’artista per temes relacionats amb la faena en la mar o les escenes de bany, freqüents en la seua producció”.
L’exposició està dividida en quatre seccions, que proposen un recorregut cronològic, però no estrictament lineal, i disposa d'obres mestres com ara El mamó (1894), Cosint la vela (1904), La família del senyor Rafael Errázuriz Urmeneta (1905) i La meua dona i les meues filles al jardí (1910).
Del període formatiu de Sorolla (1876-1889) s’exposen cinc obres, que reflecteixen les arrels i l’evolució, mentre que dels anys de primera maduresa (1890-1899), hi ha nou exemples. En tots s’aprecia com Sorolla va definint cada vegada més el seu propi llenguatge, vinculat a un naturalisme ‘luminista’, com detallen des de la Conselleria de Cultura.
De la seua etapa de plenitud (1900-1910) és de la que hi ha més obres, 28, i dels seus últims anys (1911-1919), que va dedicar en gran manera al projecte decoratiu Visió d’Espanya per a la Hispanic Society of America de Nova York, hi ha quatre pintures, dues de les quals vinculades a aquest projecte. “L’exposició reivindica la figura d’un dels representants més importants de l’Espanya lluminosa, mediterrània i moderna”, assenyalen des de la Conselleria de Cultura.
D’altra banda, i com a curiositat, la mostra que han organitzat el Museu de Belles Arts de València i la Fundació María Cristina Masaveu Peterson permet veure la part posterior de les obres, fet que possibilitat descobrir detalls que en una altra mostra passarien desapercebuts.
El director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel, també comissionat de l’Any Sorolla, ha assenyalat que aquesta exposició és l'aposta principal del Museu per a homenatjar el pintor.
Així mateix, la comissària de l’exposició, María Soto Cano, ha assenyalat que “Sorolla fou un mestre indiscutible, arrelat en la tradició pictòrica espanyola, que va saber unir en la seua obra la gran qualitat tècnica que tenia amb una temàtica vitalista i quotidiana, de fàcil acollida per al públic, la qual cosa —unida a la riquesa del colorit, la magistral captació de la llum i la immediatesa, i la modernitat amb què va representar les escenes— fa que la seua producció continue sent, a hores d’ara, tan admirada”.
