Scorsese rep el Premi Princesa d'Astúries amb humilitat i esglaiament
La cerimònia de lliurament al Teatre Campoamor ha perdut càrrega política en comparació amb la de l'any passat.
La 38 edició dels Premis Princesa d'Astúries serà recordada per haver perdut la càrrega política de l'any passat i per la intervenció del cineasta Martin Scorsese, que arreplegava el Premi de les Arts al Teatre Campoamor d'Oviedo.
Enguany no hi ha hagut discursos carregats d'èpica europeista, com el que va pronunciar el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, fa un any. El rei Felip VI tampoc ha fet cap menció a Catalunya, que l'any passat va esmentar com a exemple d'inacceptable intent de secessió. En aquesta ocasió només ha fet un apunt polític, quan s'ha referit a la Constitució, amb motiu del seu imminent 40 aniversari, per a dir que representa per a Espanya i per al poble espanyol democràcia i llibertat. Una forta ovació dels vora 1.300 invitats al teatre ha rebut aquestes paraules, que han constituït el remat del discurs del cap de l'Estat.
En el seu torn, el reconegut director de cine, Martin Scorsese, nascut a Nova York l'any 1942, ha confessat que rebia el guardó amb humilitat i esglaiament, i molt agraït per xafar la terra de Cervantes, Goya, Picasso i Buñuel. Ha aprofitat el seu discurs per a manifestar la seua preocupació pel futur del cine, perquè considera que, si bé les noves tecnologies permeten que qualsevol persona puga fer una pel·lícula, i això és bo per als joves, també és cert que es dona difusió a molts productes que no constitueixen una verdadera inspiració per a ningú, perquè no expressen res. En un dels moments més emotius de la cerimònia ha recordat que l'art sempre és fràgil i que sovint es tracta com si fora un luxe i no un aspecte essencial de la vida.
Un altre discurs prou emotiu ha sigut el de l'oceanògrafa Sylvia Earle, Premi de la Concòrdia, amb el seu al·legat en defensa de la protecció de l'entorn marí, que considera motor del clima, quan ha recordat que si l'oceà té problemes, nosaltres també. Els més entusiastes dels guardonats han sigut, sens dubte, els alpinistes Krzysztof Welicki i Reinhol Messner (Esports), que han rebut l'aplaudiment del públic agafats pels muscles, com si estigueren encordats per a fer un cim.
El palmarés l'han completat el filòsof Michael Sandel (Ciències Socials), la periodista mexicana Alma Guillermoprieto (Comunicació i Humanitats), l'ONG Amref Helth Africa (Cooperació Internacional), el biòleg suec Svante Pääbo (Investigació Científica i Tècnica) i la francesa Fred Vargas, l'única que ha estat absent de la gala per problemes de salut.
