Les revistes 'Camacuc' i 'Xiulit', l'actual tebeo valencià

València va ser bressol del còmic europeu, però hui aquestes són les úniques revistes que subsisteixen a la Comunitat Valenciana.

'Camacuc' i 'Xiulit', els nous tebeos valencians
'Camacuc' i 'Xiulit', els nous tebeos valencians

L'any 1984 va nàixer Camacuc, la revista de còmic degana a la Comunitat Valenciana. Segons el seu responsable, Joan Escrivà, la publicació va sorgir per a omplir la necessitat de material didàctic en llengua pròpia que hi havia a principi dels anys 80. Per a Escrivà, el còmic és la millor manera de despertar l'interés per la lectura als xiquets.

L'editor Pablo Herranz té un parer molt semblant al del responsable de Camacuc: "a les trobades en valencià es notava una manca de publicacions en la nostra llengua" apunta. Per això es va decidir a crear Xiulit l'any 2014, en els moments més durs de la crisi i quan les tendències apuntaven als suports digitals més que als físics.

Hereus del tebeo valencià dels anys 50 i de la nova era del còmic dels 80 del segle XX, tant Camacuc com Xiulit han passat de ser un producte de paper barat, a ser reconeguts com el nové art per l’IVAM o el MUVIM. Tot i això, la subsistència d'aquestes editorials no ha sigut mai fàcil: "un camí tortuós" com apunta Joan Escrivà.

Lluny de ser un negoci lucratiu, l'edició de revistes periòdiques de còmics té més bé un caràcter romàntic: "Ho fem perquè ens agrada, perque volem que els xiquets tinguen al seu abast lectures com les que nosaltres gaudíem de xicotets i que tan bones estones ens han fet passar", assegura Pablo Herranz.

A hores d'ara, Camacuc té una periodicitat bi mensual, mentre que Xiulit es pot trobar tots els mesos en quioscs seleccionats, encara que el que més funciona, segons comenten ambdós professionals, és la subscripció per correu.

A Camacuc es poden trobar històries fetes per artistes exclusivament valencians, mentres que Xiulit barreja tires d'èxit a diversos països europeus amb una producció pròpia feta per dibuixants locals. El que sí que acosta molt una publicació a l'altra és el tractament de temes de la nostra terra, des de la muixeranga a les falles, amb una narrativa pròxima al pop, una cosa que segons Escrivà, defineix els còmics.

Per a Pablo Herranz, "València ha sigut tradicionalment un dels bressols del còmic europeu, amb grans dibuixants, però ara aquests artistes, com ara Núria Tamarit, han d'emigrar a França per a poder créixer professionalment".

Per això, des del sector, es demana un major suport de les institucions, els mitjans de comunicació i del mateix públic a la seua tasca.

També et pot interessar