La retrospectiva més completa de Joan Genovés, en una exposició de més de setanta obres a València

La mostra de la Fundació Bancaixa compta amb la seua obra més icònica, L'abraçada, de la col·lecció del Museu Reina Sofia

Imatge d'arxiu de Joan Genovés al Museu Pati Herrerià de Valladolid l'any 2018
Imatge d'arxiu de Joan Genovés al Museu Patio Herreriano de Valladolid l'any 2018 / Agències

La Fundació Bancaixa de València inaugura aquest dijous una de les retrospectives de l'artista valencià Joan Genovés més completa i important que s'ha realitzat fins hui, amb més de setanta obres creades des dels anys seixanta fins a la seua defunció el maig del 2020.

Les obres de Genovés han arribat ja a la seu de la fundació, on s'ha iniciat el procés de muntatge de la mostra amb la recepció, desembalatge i instal·lació de les peces. L'exposició, comissariada per María Toral, inclou obres procedents de col·leccions públiques i privades que permeten revisar cronològicament sis dècades de producció artística marcades pel protagonisme de la figura humana.

Es tracta d'una imatge que Genovés ha reflectit en les seues obres de diferent manera i mitjançant la qual ha tractat temes com la vida i la mort, la guerra, les relacions o els comportaments socials. L'obra present en l'exposició aprofundeix en l'evolució d'un artista que sempre va estar compromés amb el seu temps i implicat en la realitat política i social del moment, de la qual va deixar un valuós testimoniatge.

La mostra compta amb algunes de les seues obres més icòniques, com L'abraçada (1976), de la col·lecció del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, així com quadres que es presenten per primera vegada al públic, entre ells, el llenç inacabat en el qual estava treballant abans de la seua mort el maig del 2020.

Format a l'Escola de Belles arts de València, Joan Genovés va ser un pintor inquiet i preocupat tant per la necessitat de renovar l'art espanyol com per la funció de l'art i l'artista en la societat. La seua ferma convicció sobre l'art transformador i compromés amb l'entorn, el va portar a formar part de col·lectius molt significatius en el panorama espanyol de postguerra com Los Siete i Parpalló.

Va ser guardonat amb la menció d'honor en la XXXIII Biennal de Venècia (1966); la medalla d'or en la VI Biennal Internacional de San Marino (1967); el Premi Marzotto Internazionale (1968), el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1984); el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat (2002); la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles arts del Ministeri de Cultura (2005), i el Premi de la Cultura de la Comunitat de Madrid en la categoria d'Arts Plàstiques (2012). La seua obra pot veure's en museus de diferents països com Espanya, els Estats Units, Alemanya, Holanda, Anglaterra, el Japó, França o Suïssa.

També et pot interessar