De quan ser muixeranguer era un insult fins al ressorgir de la festa

Quan s'acosta la fi de l’estiu, Algemesí comença a vibrar. El poble de la Ribera Alta s'enlluerna amb una celebració, la que cada 7 i 8 de setembre acull el veïnat i visitants, la festa de la Mare de Déu de la Salut. Una celebració farcida de processons, danses, músiques i singulars columnes humanes, que en l'actualitat es troba en el moment de més esplendor, però que va tindre uns anys molt foscos en què la festa quasi desapareix. Fins i tot hi va haver uns anys en què la dita "eres un muixeranguer" s'utilitzava com a insult en el poble.

La crisi va arribar fins al punt que el 7 de setembre de 1973 la Muixeranga no va actuar en la processó de les Promeses. Un fet que passava per primera vegada, des del 1733. Com explica Tomás Pla, antic mestre de la Muixeranga d’Algemesí (1973-2003), en el programa Va passar ací d'À Punt: “La festa en l’any 1973 estava malalta i la muixeranga morta". Tot perquè aquell any els muixeranguers i els festers no es van avenir.

La festa arrossegava anys de decadència abans del 1973. “El dia 8 de l’any 1973 en què la festa havia caigut, vam decidir que calia salvar-la”, explica Tomás Pla. “Va vindre el germà Agustín i un grup d’amics, anàrem al col·legi Maristes i vam fer el primer assaig. Vam fer el que vam poder”. Aquell any van eixir 30 persones. La ràpida reacció d'aquest grup va salvar la situació. Es va formar una nova colla de muixeranguers que, a les ordes de Tomás Pla, va poder participar en la processó de la Volta General, la que se celebra cada 8 de setembre, el dia de la Mare de Déu de la Salut.

L'ús del mot muixeranguer com a insult

Juan Beltrán, antic mestre de la Muixeranga d’Algemesí (2003-2011), ha explicat en el programa Va passar ací que la festa estava tan deteriorada que “al poble per a insultar algú li deien muixaranguer”, com a sinònim de persona de poca paraula i poc enteniment. 

Tot era resultat del fet que els muixaranguers fins a l’any 1973 cobraven per eixir a la festa. “Cobraven l’equivalent a dos sous del que es cobrava al camp. I va arribar un any en què els festers no van recaptar, i en no poder pagar-los, els muixaranguers van dir que no eixien. I a partir d’eixe moment, va ser la intervenció dels joves estudiants de Maristes la que van donar un prestigi a la festa”.

Ressorgir de la festa

A partir d’aquell 1973 van sorgir el grup Amics de la Muixeranga, primer, i la Muixeranga d’Algemesí, després. La Muixeranga d'Algemesí, que el 2023 compleix cinquanta anys, va aconseguir que les torres humanes isqueren en les processons del 1973. 

En l'actualitat, darrere de la tradició muixeranguera hi ha dos grups locals: la Muixeranga d'Algemesí i la Nova Muixeranga. Totes aquestes persones són les que asseguren la continuïtat d’aquesta tradició centenària que actualment té més força que mai després de rebre el 2011 el reconeixement de patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco. Una festa que té les seues arrels en un veïnat que fa pinya i força quan es tracta de defendre la seua tradició.

Així era la festa en els anys quaranta 

L'arxiu de l'antiga RTVV, com a testimoni de la memòria col·lectiva valenciana, ens permet veure com eren les primeres celebracions de què hi ha record audiovisual. Ací es poden veure alguns moments de la celebració els anys quaranta.

À Punt Mèdia retransmet el dia gran de la festa d'Algemesí aquest divendres 8 de setembre a partir de les 11:00 hores.