Coneixes els nou protagonistes de la festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí?
Potser saps en què consisteix la Muixeranga, però... i el ball dels Tornejants, la Carxofa o els Arquets?
La festa gran d'Algemesí, en honor a la Mare de Déu de la Salut, es divideix en dos dies i tres actes: la processó de les Promeses (7 de setembre), la Processoneta del Matí i la Volta General (8 de setembre). En les tres la protagonista és sempre la patrona, Nostra Senyora de la Salut, però que envoltada de tots els balls compon eixa estampa tan pintoresca que va fer convertir a la festa en patrimoni immaterial de la humanitat el 2011. Entre les tres processons, la més visitada és la que se celebra aquest divendres de matí, dia de la patrona, i que À Punt retransmet en directe des de la televisió, el web i les apps.
La Processoneta del Matí porta la Mare de Déu de la Salut des de la capella de la Trobada fins a la basílica de Sant Jaume, recorre el carrer Berca i la plaça del Carbó. És un espectacle curt i intens en què el clímax es produeix quan en la plaça Major tots els balls dansen alhora mentre la imatge de la verge fa tres simbòlics intents per entrar a la basílica. D'aquesta estampa per tots i totes són reconegudes les torres humanes que es formen a ritme de Muixeranga, però potser eres incapaç d'anomenar la resta de balls també protagonistes de la festa. Els coneixes? Són aquests.
La Muixeranga
Amb vora tres segles d'història, aquest s'ha convertit en l'element més icònic de la festa. Fa referència tant al grup cerimonial, com la dansa i la música. Abans d'incorporar-se a la processó, els muixeranguers, col·locats en dues fileres, fan un ball amb ciris encesos conegut com el Passeig o Floretes. Després van muntant uns sobre altres, construint les torres humanes al ritme de la música de dolçaina i tabal i rematant amb un xiquet amb els braços oberts i una cama alçada.
Els Bastonets
Huit membres més un mestre colpegen rítmicament de manera conjunta o simultània planxes i bastons. És un ball guerrer que apareix en altres pobles valencians com Morella, Peníscola o l'Alcúdia. Icònic de la seua vestimenta és el capell rematat amb llargues plomes de colors.
La Carxofa
Té un possible origen en la processó del Corpus de València, encara que s'ha estés per nombroses poblacions valencianes. Aquesta dansa és considerada tradicionalment com la dels teixidors, professió molt present a Algemesí durant el segle XVII. El nom li ve perquè un xiquet porta un pal que té al final una espècie de carxofa que s'obri al final de la processó, d'on ix un colom blanc.
Els pastorets i les pastoretes
Els xiquets i xiquetes són els protagonistes del ball de les Pastoretes. Documentat des de 1834 com a dansa, és un ball d'iniciació molt present en molts pobles, encara que ja té un bagatge històric rellevant. Les pastoretes van vestides amb giponet, faldeta i capellet de palla d’ala ampla, alçat per davant i adornat amb flors. Els pastorets porten calçó curt, calces blanques, jupetí, sarró i capell. Com a instruments personals d’acompanyament musical fan servir panderetes i castanyoles.
Els Arquets
Són una variant del ball de la Carxofa, ja que es van separar el 1988, pel gran nombre de xiquetes que desitjaven participar en el ball de la Carxofa. Per això es va decidir dotar a aquest ball d'un grup de ballarines propi, juntament amb una nova vestimenta. Són molt similars al Ball de Cercolets habitual a Catalunya.
El Bolero o Llauradores
Abans de la Creu Major, tancant la part profana de la processó, se situa el ball de les Llauradores, on un nombre indeterminat de parelles ballen acompanyades per una secció d’instruments de vent de fusta i metall que interpreten les notes del Bolero, ball tradicional que a Algemesí pren un caràcter processional. És el ball més modern de la processó, ja que apareix per primera vegada el 1906. És l'única dansa que no va acompanyada per la música de la dolçaina i el tabalet.
Els gegants
Aquest ball s'ha recuperat recentment, únicament ix en la Processoneta del Matí. Els gegants són dues figures d'alguns metres d'alt que porta una persona, els quals representen al rei en Jaume I i a la seua dona Na Violant d'Hongria, que porten el tractat pel qual s'atorgaven els furs al Regne de València. El portador fa girar i ballar als gegants al so de la dolçaina i el tabalet.
Els tornejants
Davant seu va la Creu Major i amb ells s'enceta la part religiosa de la processó. Es tracta d'una de les icones de la festa, juntament amb la Muixeranga. Aquest singular ball d'orígens guerrers ple de continguts místics posa en evidència les destreses i habilitats d'un grup de cavallers vestits amb pulcres vestits que juguen amb la gravetat amb les tosques percussions d'un tambor com a únic acompanyament. És una dansa guerrera d'origen datat al segle XVIII.
La Mare de Déu de la Salut
La imatge de la Mare de Déu de la Salut desfila, en últim lloc, en una anda daurada i en arribar a la plaça Major es produeix el clímax de la Processoneta del Matí, fins que finalment, després de tres intents per tal d'entrar, acaba accedint a la basílica de Sant Jaume, mentre s'amollen coloms al cel, els grups de ball dansen tot alhora i són la música en tota la seua plenitud.
La retransmissió en directe per À Punt
Viu la retransmissió en directe per la televisió, el web i les apps d'À Punt, o bé pots veure-la en diferit ací:
