Els Premis Veu del doblatge tornen 14 anys després: “S’hauria de fer més inversió perquè la llengua no es perda”

Són la veu dels nostres personatges favorits a les sèries, i també la veu que sentim al metro o a l'aeroport. Els professionals del doblatge ens acompanyen cada dia i aquest dimecres estan de celebració perquè després de 14 anys tornen aquesta nit els Premis Veu.

Lluny de cenyir-se a la mateixa escenografia cada dia, en una sala de doblatge passa de tot. Un al·licient per al centenar d'actors i actrius valencians, i altres tants tècnics, que posen veu a les històries cada dia. És el cas de Rubén Aranda, actor i director de doblatge, que afirma que “en el doblatge eres un personatge anònim i et pot passar qualsevol cosa, és molt divertit”.

El nostre territori ha consolidat una indústria talentosa i cada dia més plataformes digitals o les populars sèries turques s'estan doblant ací. Però va ser el doblatge en valencià la gran escola, que des de “l’any 1989, amb el naixement de la RTVV, es va fer una tasca ingent amb la defensa, promoció i difusió de la llengua”, explica Josema Soler, president del col·lectiu dels professionals de doblatge.

Eva Andrés, actriu de doblatge nominada als premis, reclama que “s’hauria de fer més inversió perquè la nostra llengua tampoc es perda”. Serà una de les reivindicacions de hui als Premis Veu del doblatge, que tornen després de 14 anys i posaran on es mereix la qualitat artística d'unes veus que estan ara amenaçades. 

“Estem preocupats perquè la irrupció de les intel·ligències artificials ens ha posat a tots sobre alerta”, diu Soler. Un futur tecnològic incert per al qual ja s'estan organitzant internacionalment.