El PP justifica la reforma de la llei del plurilingüisme perquè vol que “decidisquen els pares i no el polític de torn”
El PSPV acusa el Consell de ser el més reaccionari en la normalització del valencià i Compromís adverteix que el fet que els xiquets no aprenguen valencià “no els fa lliures, els limita a una llengua”
La llei d’ús, que regula els drets lingüístics de la ciutadania i les obligacions de l’administració per a salvaguardar-los, compleix aquest dijous quaranta anys, tot just en un context en què la llengua torna a ser motiu d'encreuament d’intencions i acusacions sobre el valencià entre els polítics. L’oposició protesta per l’anunciada modificació de la llei del plurilingüisme, que el PP inclourà en la llei d’acompanyament dels pressupostos i que pretén eliminar l'obligació d'estudiar el 25% dels continguts en valencià per a l'alumnat de les zones castellanoparlants. En canvi, els populars defenen aquesta reforma perquè, segons esgrimeixen, el que fa és “tornar la llibertat a pares i consells escolars”, en detriment del “polític de torn”.
Així ho defenia el síndic popular Miguel Barrachina, que justificava la modificació de la llei de plurilingüisme en la necessitat de retornar a les famílies la potestat de decidir en quina llengua volen que aprenguen els fills, si castellà o valencià: “El que fa aquesta reforma és tornar la llibertat i que siguen els pares i els consells escolars els qui decidisquen i no el polític de torn”.
Volem despolititzar l’educació, traure el sectarisme de les aules i retornar la llibertat als pares en l’elecció de la llengua
“El que volem és despolititzar l’educació, traure el sectarisme de les aules i tornar la llibertat als pares en l’elecció de la llengua”, exposava Miguel Barrachina a À Punt.
En aquest sentit, el síndic popular afegia que aquesta modificació de la llei del plurilingüisme repercutirà especialment en les zones castellanoparlants. “Hi haurà pobles valencianoparlants on els pares trien que els fills estudien la majoria d’assignatures en valencià, mentre que altres, de zones castellanoparlants, que optaran si volen que ho facen en castellà o en valencià. El que volem és donar normalitat, la mateixa normalitat que hi ha hagut sempre a la Comunitat Valenciana”, manifestava.
En la mateixa línia es pronunciava el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, que qualificava de “barbaritat” que a l’alumnat de zones castellanoparlants, amb la llei de plurilingüisme a la mà aprovada pel govern del Botànic, s'obliga l’estudiantat “a donar assignatures troncals en valencià, una llengua que, com reconeix la llei d’ús, no és la seua llengua natural”. “Aquesta imposició de la llengua no porta res de bo”, afegia el titular d’Educació.
L'oposició diu que estem davant del govern més reaccionari de la història pel que fa als avanços en pro de la normalització del valencià. El secretari general del PSPV, Ximo Puig, lamentava que “pràcticament cap membre del nou Consell parla habitualment en valencià, això condiciona, en certa manera, el valor institucional de la llengua”.
Davant l’anunci del PP de modificar la llei del plurilingüisme, el PSPV ha avançat dues iniciatives en defensa de la llengua, d’una banda, la reunió de l’executiva del partit a Alacant el 4 de desembre, per a refermar el compromís amb la llengua i la cultura i en un gest per a reivindicar el 40é aniversari de llei d’ús. Així mateix, els socialistes celebren dijous un acte per a commemorar “amb normalitat” aquest aniversari.
Volem que l'alumnat siga lliure de decidir si parla castellà, valencià o anglés perquè domina les tres
Des de les files de Compromís també criticaven la reforma que impulsa el PP de la llei del plurilingüisme. Gerard Fullana lamentava que els populars vulguen acabar amb una normativa “que partia del consens i la ciència” i que afavoria que “l’alumnat fora lliure per a escollir quina llengua vol usar perquè les domina totes”, deia en referència a les dues llengües oficials. “Que els xiquets no aprenguen valencià no els fa lliures, més prompte els limita a una llengua”, assenyalava.
“En Compromís volem que el nostre alumnat siga lliure de decidir si parla castellà, valencià o anglés, perquè domina les tres”, remarcava el diputat Gerard Fullana.
