Els pelegrins de les Useres tornen del seu camí penitencial

Després de dos dies d'oració i 70 km a peu, els pelegrins compleixen un any més amb la tradició ancestral que demana pau i salut

Els pelegrins han fet parada a Xodos abans de tornar a les Useres / À Punt Notícies
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
27 d'abril 2024 - 06:30 Actualitzat: 28 d'abril 2024 - 13:46

Els pelegrins de les Useres han tornat este dissabte a la nit a casa després de dos dies d'oració i 70 quilòmetres a peu pel massís Penyagolosa. De vesprada, havien fet parada a Xodos, on es van descalçar per a recórrer els últims metres fins a l'església. Després dels càntics i els resos, van reprendre el camí cap a la font del Xop, i després, van continuar fins a les Useres.

L'entrada, l'han feta de nit i, com mana la tradició, en absolut silenci, caminant descalços per una catifa d'heura i guiats per les llums dels fanals. Han complit així un any més amb la rogativa mil·lenària d'esta població de l'Alcalatén en què demanen pau i salut, i enguany, a més, pluja.

Posaven així punt final al segon dia de pelegrinatge, que va començar dissabte de matí després de fer nit al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, a Vistabella del Maestrat. Una jornada que els pelegrins encetaven de matí amb la missa dels pelegrins i la cerimònia del Perdó, un ritual en què el guia demana perdó als pelegrins i els besa els peus, simbolitzant així l'escena litúrgica del Dijous Sant entre Jesucrist i els dotze apòstols.

Una tradició ancestral

El pelegrinatge de les Useres se celebra des del segle XIV i consisteix en una processó penitencial a peu que comprén 70 quilòmetres —entre l'anada i la tornada— per barrancs i camins del massís del Penyagolosa. Es caracteritza pel recolliment i l'oració per la salut i per la pau, tot en un ambient de silenci absolut, només trencat pels càntics religiosos.

Cada any el municipi selecciona tretze homes, veïns d'un carrer, que representen tot el poble perquè participen en este pelegrinatge que es fa cada primavera, l'últim divendres d'abril. Este esdeveniment està declarat bé d'interés cultural immaterial des del 2016 i també té el mèrit cultural de la Generalitat.

També et pot interessar

stats