Paco Plaza estrena ‘La abuela’, una reflexió sobre el pas del temps i la por a envellir

El cineasta valencià ha explicat a À Punt que volia fer una pel·lícula sobre possessions en què la protagonista fora la vellesa

Declaracions del director Paco Plaza per a À Punt / À Punt NTC

El cineasta valencià Paco Plaza, un dels noms imprescindibles del cinema espanyol de terror, estrena, després de diversos retards causats per la pandèmia, el seu últim llargmetratge, La Abuela. Partint del guió de Carlos Vermut, aborda un tema que considera "greu": la vellesa.

En una entrevista a À Punt Notícies, Plaza ha explicat que volia fer una pel·lícula de possessions en què el protagonista, en lloc de ser un dimoni, fora la vellesa. “Vivim en una societat en què se satanitza complir anys, cosa que és una mica contradictori, ja que fer anys és l’única manera que tenim de mantindre’ns vius”.  Hui, comenta el director de Verónica (2017), "sembla intrínsecament roín tindre arrugues o cabells blancs".

La pel·lícula està protagonitzada per la brasilera Vera Valdéz, una fascinant model de 84 anys i favorita de Coco Chanel, que interpreta l’àvia, i per l'actriu i model madrilenya Almudena Amor, que interpreta la neta, a les quals acompanya Karina Kolokolchykova, una "amiga" imprescindible.

La pel·lícula comença quan Susana ha de deixar la seua vida de model a París per a tornar a Madrid i atendre la seua àvia Pilar que acaba de patir un vessament cerebral. Anys arrere, quan els pares de la xiqueta van morir, l'àvia la va criar com si fora la seua pròpia filla. Susana necessita trobar algú que cuide de Pilar, perquè li espera un important contracte de treball, però, encara que ho intenta, no troba millor solució que ocupar-se'n ella mateixa.

La pandèmia travessa també la pel·lícula: "Tots tenim ara imatges aterridores, més o menys pròximes, de l'autèntica massacre en la qual es van convertir les residències d'ancians”. Per això, afig Plaza, la pel·lícula és també "un crit de ràbia, de venjança dels ancians".

Comptada a manera de matrioixca, Plaza assegura que la metàfora li ve molt bé perquè, en la seua opinió, "tots portem dins els nostres predecessors". "Som hereus dels qui som i no podem escapar d'això; la pel·lícula també parla de l'herència i de com continuem existint dins dels que ens succeeixen", conclou Plaza.

També et pot interessar