Mor el periodista morellà José Martí Gómez

José Martí Gómez (Morella, 1937), un referent del periodisme durant la Transició i mestre de la crònica de successos, ha mort a Barcelona amb 84 anys, segons ha anunciat la seua família a través de les xarxes socials aquest dimarts.

"Amb tristesa immensa us comuniquem que José Martí Gómez ha mort aquest dimarts, 22-2-22. Ens ha deixat sabent quant el volíem. 'La vida és bonica', ens va dir. Seguirem avant sense oblidar aquestes paraules i recordant sempre que ell va fer més boniques les nostres vides", ha sigut el missatge en Twitter

Encara que en la seua llarga trajectòria professional Martí Gómez va abordar tot tipus de temàtiques i gèneres periodístics, va destacar especialment pel seu mestratge en les cròniques de successos, on incidia en les anècdotes i xicotets detalls i incloïa una perspectiva humanista.

Entre els molts mitjans en els quals va escriure i va col·laborar figuren el Diari de Barcelona, El Correo Catalán, El País, El Mundo, La Vanguardia, la Cadena SER o la revista Por favor, a la qual va arribar de la mà de Manuel Vázquez Montalbán.

Martí Gómez es va diplomar en Magisteri per la Universitat de València, va ser mestre de la Colònia Industrial del Port de Barcelona i va començar la seua relació amb el món del periodisme amb un treball de corrector en el Diari de Barcelona a principis de la dècada dels seixanta. Va tornar a Castelló per a ocupar una plaça en el diari Mediterráneo i el 1970 va tornar a Barcelona després de ser contractat per Josep Maria Huertas Clavería per a El Correo Catalán.

Amb l'arribada de la democràcia va treballar per a El País, La Vanguardia i la Cadena SER, on va participar en nombroses tertúlies i en el programa A vivir que son dos días.

Va ser guardonat amb diverses distincions, com el Reconeixement a l'Ofici de Periodista, atorgat el 1999 pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, el premi Manuel del Arco, al costat de Josep Ramoneda, dos premis Ciutat de Barcelona i, el 2008, el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya.

El 2016 va publicar un llibre de memòries que va titular L'ofici més bell del món, en el qual resumia com entenia el seu treball com a comunicador: "Crec en el periodisme que s'aprén, com la vida, en les patacades del dia a dia, al carrer, a les barres dels cafés, als autobusos i als vagons de metro".