Misteri resolt: les figures prehistòriques de mussols podrien ser joguets

Les plaques de pissarra amb forma de mussol de fa 5.000 anys trobades en tombes prehistòriques al sud-oest de la península Ibèrica podrien haver sigut creades per xiquets i xiquetes i ser usades com a joguets, segons una investigació publicada aquesta setmana en la revista Scientific Reports.

Liderat per Juan José Negro —investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en l'Estació Biològica de Doñana (EBD)— i realitzat per investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN), la Universitat de Huelva i la Universitat Complutense de Madrid, l'estudi dona una nova visió sobre l'origen i ús d'aquests objectes arqueològics.

Les plaques de pissarra amb representacions de mussols es van trobar en tombes i fosses de la península Ibèrica i tenen entre 5.500 i 4.750 anys. La major part de les vora 4.000 que es conserven tenen dos cercles gravats com a ulls i un cos delineat a la part inferior que emula el plomatge.

"Els mussols són un grup d'espècies d'ocells molt diferents de totes les altres i són fàcilment recognoscibles", explica Negro. Per la seua anatomia, s'han representat sempre des dels primers gravats en cavernes fa 30.000 anys fins ara de la mateixa manera: mostrant la seua part frontal, o amb el cap girat i mirant cap a l'observador.

Durant més d'un segle, la comunitat científica i professionals de l'arqueologia han especulat sobre l'origen d'aquestes plaques. Es pensava que tenien un significat ritual i que representaven deïtats o persones mortes.

Ninots, joguets o amulets

Després de reexaminar algunes d'aquestes figures, però, aquest equip creu que podrien haver sigut creades per mmenors d'edat basant-se en espècies de mussol presents a la zona i que s'haurien emprat de ninots, joguets o amulets.

Els autors han analitzat i han classificat un centenar de figures. Les ha comparades amb un centenar de dibuixos de xiquets i xiquetes de 4 a 13 anys. S’hi observen moltes similituds.

Pel que fa als dos forats que aquestes figures tenen a la part superior, els investigadors creuen que servien per a inserir plomes i representar les orelles que tenen al cap algunes espècies de mussols de la zona, com el mussol xic o Asio otus.

"Aquestes plaques de pissarra, tan característiques de l'edat del coure a Ibèria, van poder ser part del procés d'aprenentatge del maneig d'objectes de pedra", suggereix Víctor Díaz, investigador de la Universitat Complutense. Les figures podrien aportar informació sobre el comportament infantil en aquestes societats.

Que s'hagen trobat nombroses plaques en contextos funeraris indica que també es van poder usar de tribut dels joves als difunts, als qui regalaven objectes que havien fabricat ells mateixos o als quals tenien estima, segons l'estudi.

Crítiques a l’estudi: es basa en “apreciacions subjectives”

Per al catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Sevilla, Leonardo García Sanjuán, aquest treball és "d'una gran simplicitat conceptual i metodològica", perquè només ha analitzat algunes plaques de totes les que tenen motius biomòrfics que, al seu torn, només són el 8% d'aquests objectes arqueològics.

El catedràtic, citat per Science Media Center d'Espanya, també critica la conclusió que aquestes plaques representen ocells nocturns perquè —apunta— es basa en "apreciacions subjectives" dels autors, com ara la idea que les realitzaren xiquets i xiquetes després de comparar-les amb dibuixos actuals de menors de 4 a 13 anys.

Per a aquest catedràtic, "la idea subjacent en aquest treball, derivada d'un eurocentrisme condescendent abandonat fa més d'un segle, és que l'art prehistòric és infantil".