El Marq mostra per primera vegada l’aixovar funerari de l’edat de bronze trobat a Oriola

S'exhibirà un conjunt de peces de 4.000 anys d’antiguitat trobats fa més d’un segle al Baix Segura

El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, en la seua visita d'aquest divendres al MARQ per a destacar l'exposició 'La Princesa dels Carpats'
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, en la visita d'aquest divendres al MARQ per a destacar l'exposició 'La princesa dels Carpats' / Diputació d'Alacant

El Museu Arqueològic d’Alacant (Marq) exposa per primera vegada "La princesa dels Càrpats. Una excepcional sepultura argàrica de San Antón (Oriola)", l’aixovar funerari de la sepultura de l’edat de bronze trobada a Oriola (Baix Segura). L’exposició, presentada aquest divendres, podrà visitar-se fins a l’abril de 2024. Es tracta d’un conjunt de peces de més de 4.000 anys d’antiguitat, trobats a Oriola fa més d’un segle pel jesuïta Julio Furgús. La troballa va tindre lloc en una sepultura pertanyent a la denominada cultura de l’Argar.

La dona que descansava a la tomba portava dues espirals de plata, un ganivet de coure envoltat en un mocador de lli, un punxó de metall, així com un atifell de ceràmica fet a mà i un conjunt de 75 “cons xicotets” d’or perforats a l’altura del coll.

El director de l’exposició, Manuel Olcina, ha explicat que els minúsculs cons, de només tres mil·límetres, “són únics, atés que continua sense haver-se trobat res paregut en el context de l’edat de bronze peninsular”. "Les investigacions assenyalen cap a Europa oriental on, als voltants de la conca dels Carpats i en època contemporània a la cultura de l'Argar, s'elaboraven peces idèntiques que es cosien a les teles", ha afegit.

Els últims estudis han pogut demostrar que la societat argàrica, com moltes altres a l’Europa de l’edat de bronze, les dones abandonaven les aldees per a casar-se. En el cas de les elits, aquests intercanvis matrimonials eren els que feien possible crear aliances internacionals amb famílies d’un mateix estatus social, però d’altres punts d’Europa i del Mediterrani.

En els treballs, encapçalats per l'arqueòleg del museu Juan Antonio López Padilla, han participat el catedràtic de Prehistòria Francisco Javier Jover i els especialistes de la Universitat d'Alacant (UA) Ricardo E. Basso i María Pastor.

També et pot interessar

stats