'Let the River Flow' i 'La guardia blanca', guanyadores del Humans Fest

Ambdues pel·lícules aborden la lluita de la població indígena per a defensar la comunitat enfront de l'amenaça de grans corporacions energètiques

Fotograma de 'Let the River Flow'
Fotograma de 'Let the River Flow' / Mer Film i Oy Bufo Ab

La producció noruega Let the River Flow, d’Ole Giæver, i la canadenca La guardia blanca, de Julie Elien, han estat guardonades amb els premis al millor llargmetratge en les categories de ficció i documental, respectivament, en la XV edició del Festival Internacional de Cinema i Drets Humans de València.

Els guardons del conegut com a Humans Fest s'han donat a conéixer este dissabte 8 de juny en un acte celebrat al MuVIM, on s'han reunit prop de 200 persones de l'àmbit cultural i social per a acompanyar el lliurament dels guardons, en una gala que ha presentat la periodista d'À Punt Sara García López.

Ole Giæver, director de cinema, guionista i actor sami de Noruega, relata en Let the River Flow la lluita del seu poble contra la construcció d'una gran presa a Alta i, alhora, el seu propi reconeixement com a poble a la Noruega dels anys setanta. El jurat, integrat per les cineastes Elena Escura, Tess Van Bommel i Rafa Molés, ha triat la pel·lícula "per la solidesa com a relat audiovisual, partint d'un guió que no sols aprofundeix en el tema principal, sinó que es ramifica i aprofundeix en altres temes, com el concepte d'identitat o arrelament".

Per altra banda, La guardia blanca, títol que fa referència als grups del crim organitzat mexicans pagats per les empreses mineres per a mantenir el control de l'entorn, explora la relació mútuament beneficiosa entre les grans corporacions, el govern i els càrtels que estan acabant amb cada vegada més activistes. El jurat, format pels cineastes Almudena Verdés i Gabi Ochoa i l'activista Nuria Baeza, ha elegit la proposta del director canadenc Julie Elien com a millor documental per "la pertinença del tema i la clara relació amb el canvi climàtic, indicant algunes de les causes i, molt explícitament, les conseqüències mediambientals, econòmiques i socials que té als països on les grans corporacions exploten els recursos naturals".

A més, el jurat de la secció Humans Fic ha atorgat un Esment Especial a la producció espanyola Gallo rojo, debut en llarg de ficció del cineasta val·lisoletà Enrique García-Vázquez, "per la frescor del relat i l'originalitat que xopa tota la cinta".

Secció oficial de curtmetratges

El premi a Millor Curtmetratge de Ficció ha recaigut en Riscaldamento globale, producció italiana dirigida per Manuel Vitali, per "la poètica narrativa, la bellesa en la mirada cinematogràfica, la creativitat visual, l'elegància sense artificis i la capacitat de transmetre emocions i sensacions que traspassen la pantalla i incideixen directament en l'espectador", segons destaca el jurat de la secció, que ha estat integrat per l'actriu Maite Gil, la cineasta Mar Navarro i l'activista Miguel Crespo.

El jurat ha decidit concedir un Esment Especial en aquesta categoria competitiva al curt Lion Dreams, de Jordi López Navarro, "per la meravellosa història de supervivència, que voreja el realisme màgic i per la impecable tècnica i fotografia, fan que esta cinta meresca un esment especial".

D'altra banda, Puyuelo ha estat el Millor Curtmetratge Documental, guardó que ha recollit en la gala de clausura la seua directora, Sara Sarrablo Asensio. El jurat, format pels cineastes Carlos Laullón i Pepa Sastre i l'activista Marc Ferri, l'ha triat per "la senzillesa i la humanitat amb la qual tracta el problema de la despoblació al Pirineu, amb el contrast de les visions dels antics veïns enfront dels nous pobladors".

L'Esment Especial ha sigut per al curtmetratge italoperuà Where Children Don't Dream, de Stefano Sbrulli, "per la manera com aquest esquinçador relat presenta un tema tan dur com és la contaminació per metalls pesants i l'afecció sobre la infància".

Reconeixements en clau valenciana

La Secció Oficial de Humans Fest inclou dos premis per a creacions valencianes. El premi a Millor Curtmetratge Valencià s'ha atorgat a Pasando Teruel de Manuel Omonte, "per la qualitat tècnica, interés del contingut i posada en escena, vinculació amb els drets humans, rellevància actual i impacte emocional en el visionament", en paraules del jurat format pels cineastes Coke Arijo, Claudia Estrada, Iván Fernández de Córdoba i Honorato Ruiz, que ha decidit a més atorgar un Esment a 13, de Máriam Zelaia, pel retrat de "la realitat actual en la sexualitat en l'adolescència".

Per part seua, el premi EDAV a Millor Guió de Curtmetratge Valencià ha estat per a Troleig, de Luis E. Pérez Cuevas, per una estructura i un guió que funcionen a la perfecció per a crear una història que relata la complicada situació a la qual s'enfronten les mares solteres o famílies monoparentals davant el complicat pas a l'adolescència en una època en què "les pantalles, les xarxes socials i els likes semblen estar per damunt de la situació precària de l'entorn familiar".

El reconeixement al talent més jove

Humans Fest té una secció històrica dins de la competició oficial: "1 minut, 1 dret", l'objectiu del qual és promoure el cinema com una eina de defensa dels drets humans entre l'alumnat valencià. Enguany ha estat possible gràcies a la participació d'estudiants de Comenius Centre Educatiu, IES Número 1 de Requena, el Grau en Comunicació Audiovisual del Campus de la Universitat Politècnica de València a Gandia i el CEIP Angelina Carnicer. Entre els 24 treballs presentats, mitjançant la votació del públic, el guanyador ha estat Zarwa, realitzat per estudiants del CEIP Angelina Carnicer de València.

L'edició més accessible i participativa

Humans Fest ha celebrat la XV edició del 30 de maig al 8 de juny. Durant estos dies s'han projectat més de 40 pel·lícules de ficció i documentals de quatre continents per a mostrar a la ciutadania com es lluita contra el canvi climàtic des de diferents parts del món, com també múltiples iniciatives en defensa del territori des de l'àmbit local fins a l'internacional.

Una de les grans novetats d'enguany ha estat el llançament de Humans Media (www.humansmedia.org), una plataforma pròpia de cinema sota demanda que permet ampliar l'abast del festival, fent-lo accessible per a les persones que no hi han pogut assistir i per a tot Espanya.

A més, gràcies a un acord de col·laboració entre Fundació per la Justícia i Fundació ONCE, tres jornades de cinema s'han realitzat amb audiodescripció, i quatre activitats han comptat amb la presència d'una intèrpret de llenguatge de signes.

També s'ha organitzat al costat de la Filmoteca el cicle "Contra les invasions, pau i justícia", en què s'han projectat tres pel·lícules palestines amb la presència de l'actor Ramzi Maqdisi i l'activista Rawaa Abu Abdou. Així, com el documental guanyador de l'Òscar al març, 20 dies a Mariúpol, una projecció que va comptar amb una nombrosa representació de la comunitat ucraïnesa a València.

Humans Fest forma part de la xarxa internacional Human Rights Film Network. À Punt és el mitjà oficial de festivals i la XV edició se celebra gràcies a la col·laboració de Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, la Diputació de València, l'Ajuntament de València, l'Institut Valencià de Cultura, Caixa Popular i Teika.

També et pot interessar

stats