L’obra del pintor valencià Ricard Bastid busca un espai per a la memòria

Encara era menor d’edat i ja havia intentat anar al front de la guerra civil fins a tres vegades. Ricard Bastid, valencià, “republicà convençut” i artista, va ser perseguit, jutjat en consell de guerra i empresonat dues vegades abans de fugir a l’Argentina el 1957. La seua neboda Milde de Tomás, única hereva i propietària de més de la meitat de l’obra, vol rescatar-lo de l’oblit.

Una de les seues obres icòniques és El plor, feta el 1953 però que ben bé podria representar una escena contemporània. Com també és el cas de Camp de refugiats o La fugida, un reflex de la família que escapa de l’horror en acabar la guerra. 

Autor d’un centenar d’obres, entre pintures, escultures i escrits, Bastid va formar part de la generació d’artistes de la postguerra. Va haver d’exiliar-se a Buenos Aires, on prompte se li van truncar els somnis a causa d’un accident quan només tenia 46 anys. 

La casa de Milde està coberta pam a pam amb les obres del seu oncle. “Cal rescatar-lo de l’oblit amb un espai per a exposar-ne les obres sobre la guerra i la postguerra”, expressa la seua neboda. Pinzellades de la vida d’aquest valencià que busquen noves parets on lluir… En un espai per a la memòria.