L'homenatge als xiquets indis morts al Canadà: primera guanyadora del World Press Photo sense figures humanes
Pobles indígenes d'Austràlia, el Canadà, el Brasil i l’Equador protagonitzen algunes de fotos guardonades pel prestigiós concurs de fotoperiodisme
Els cadàvers de 215 xiquets els van trobar soterrats en tombes sense marcar a l’Escola Residencial Indígena de Kamloops, al Canadà, tancada l’any 1978. A la troballa la'n van seguir tres més, i la xifra total de cossos va ascendir finalment a 1.200. Tots eren d’alumnes d’internats destinats a forçar l’assimilació cultural als xiquets indígenes del país. El descobriment de la tràgica història dels menors condemnats a l’oblit va commocionar el món.
La imatge de l’homenatge als xiquets de Kamloops que la fotògrafa canadenca Amber Bracken va fer per a The New York Times s’ha convertit en la foto de l’any del World Press Photo 2022. Un guardó que mai abans, en els 67 anys d’història, havia rebut una imatge sense figures humanes.
Es tracta d'una filera de creus de fusta, vestides amb el color taronja de les peces de roba dels xiquets, que voregen una carretera. De fons, un cel de tempesta que s’allunya deixant pas a un arc de Sant Martí. Aquesta composició ha conquistat enguany el jurat del concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món. La presidenta, Rena Effendi, explica que “és una de les imatges que es graven en la teua memòria i inspira una reacció sensorial.” Effendi també parla del valor del missatge que subjau, que defineix com una “passada de comptes amb la història de la colonització, no sols al Canadà, sinó a tot el món”.
Premi World Press Photo al reportatge gràfic de l'any
‘Salvant boscos amb foc' - Matthew Abbott
Altres pobles indígenes a l’altra part del món, els que retrata el fotoperiodista australià Matthew Abbott en el treball Salvant boscos amb foc, protagonitzen el reportatge gràfic de l'any. La pràctica de la crema en fred permet al poble de Nawarddeken, de la regió australiana d'Arnhem Occidental, protegir el seu entorn natural de grans incendis. Es cremen únicament les males herbes i eliminen així l'acumulació que pot convertir-se en combustible i alimentar les flames més grans. El jurat ha valorat el reportatge per estar “orientat a la solució” i per presentar “coneixements que han de compartir-se a tot el món per a abordar les conseqüències de la crisi climàtica global".
Premi World Press Photo al projecte a llarg termini
'Distopia amazònica' - Lalo d'Almeida
La Distopia amazònica, de Lalo d'Almeida, ha guanyat el premi del World Press Photo al projecte a llarg termini. L’autor brasiler retrata en aquest reportatge el saqueig dels recursos naturals i la devastació de l'Amazònia brasilera ha aconseguit el ritme més ràpid, especialment arran de les polítiques mediambientals regressives del president Jair Bolsonaro.
La desforestació, la mineria, el desenvolupament de les infraestructures i l'explotació dels recursos naturals tenen un impacte directe no sols sobre l'ecosistema amazònic, d'una biodiversitat extraordinària, sinó també sobre les de les comunitats indígenes, que es veuen obligades a bregar amb una degradació significativa del seu entorn i la seua forma de vida.
El jurat ha concedit a aquest projecte el premi perquè demostra "contundentment els efectes de l'abús de la terra que fa la humanitat i vincula aquestes realitats amb una narrativa globalment comprensible sobre la crisi climàtica".
Premi World Press Photo al format obert
'La sang és una llavor' - Isadora Romero
El premi al format obert ha sigut per a La sang és una llavor, de l'equatoriana Isadora Romero, que qüestiona la desaparició de les llavors, la migració forçada, la colonització i la pèrdua consegüent de coneixements ancestrals.
Segons ha indicat la Fundació World Press Photo, el projecte premiat és un vídeo compost per fotografies digitals i fílmiques, algunes de les quals van ser preses en pel·lícula de 35 mil·límetres i després les dibuixà el pare de Romero.
El jurat ha atorgat a aquest treball el premi format obert de World Press Photo perquè "connecta la pèrdua personal del coneixement ancestral i el patrimoni cultural amb l'esborrament estratègic del coneixement antic i les formes de vida, en un comentari impactant sobre les conseqüències de la pèrdua de l'agrobiodiversidad global".
