L’artista María Herreros recupera l’impacte de la guerra en la vida del seu avi en una novel·la gràfica
La publicació recull l’experiència de Domingo, un camperol i barber a qui, amb dènou anys, el conflicte bèl·lic va tallar les il·lusions
Una declaració d’amor al seu avi Domingo, que va deixar escrites en el seu diari les experiències en la Guerra Civil, en forma de llibre il·lustrat, en les pàgines d'Un barbero en la guerra. En això consisteix la nova novel·la gràfica de María Herreros. L’artista valenciana aprofita les línies que va deixar escrites el seu avi per a construir una història que s'allunya del relat bèl·lic i reclama la seua memòria íntima.
Camperol i barber, l'home reservat que duia garrot i boina era Domingo. Deu anys després de la seua mort, la neta, María Herreros, llig els seus diaris de guerra. En eixos fulls, quan Domingo feia el servei militar a la capitania de València irromp la Guerra Civil.
Tot i això, l’artista gràfica no ha volgut que l’enfrontament bèl·lic cobrara un protagonisme excessiu en la novel·la: “Li he estalviat les escenes bèl·liques perquè no m’interessen i en el diari del meu avi vaig veure que a ell tampoc li interessaven”, exposa Herreros a À Punt.
La novel·la gràfica presenta un soldat de dènou anys que vol casar-se amb la nóvia, Rosa, però que només pot enviar-li cartes. “La guerra no és una cosa èpica, un gènere d’entreteniment, més aviat segresta les teues il·lusions”, afirma l’autora d'Un barbero en la guerra.
El desig i l'estima s'apropien d'una narrativa que beu de la quotidianitat aterridora que també té una guerra. El barber de poble, de Víllora, escriu alhora un diari en què anotaria, amb rigor, les seues penalitats. “És molt estrany posar la mirada de xaval del teu avi, però em va ajudar a entendre moltes coses de la seua personalitat”, admet María Herreros.
Convertit en document fidedigne dels horrors de la guerra, fuig del rancor i és aquest esperit el que María Herreros, com a il·lustradora, relata en versió gràfica. Perquè de testimonis directes ja en queden pocs i foren persones corrents, com Domingo, les que apel·laren a deixar de viure amb odi.
“No volia faltar el respecte a la seua memòria, però sí que vaig arribar a la conclusió que ell ho va deixar escrit per alguna cosa”, afirma l’autora d’aquesta novel·la gràfica.
