Jude Law alerta a Venècia de l'amenaça de la ultradreta als EUA amb ‘The Order’

Un advertiment per l'auge de les ideologies subversives i el supremacisme als Estats Units ha ressonat hui en el quart dia del Festival de Venècia amb la pel·lícula The Order. En el film, Jude Law encarna la lluita contra els grups radicals dels huitanta i la trama dels quals va evocar l'assalt al Capitoli per part dels seguidors de Donald Trump.

"Tristament, la rellevància d'esta pel·lícula parla per si sola", ha lamentat el protagonista i productor en la roda de presentació de la pel·lícula, que competeix pel Lleó d'Or de la Mostra.

El director Justin Kurzel, autor d'Assassin's Creed (2016) o Macbeth (2015), aprofundeix en els orígens dels grups subversius i racistes dels Estats Units i l'amenaça que suposen per al sistema democràtic, basant-se en la investigació The Silent Brotherhood.

L'Ordre (The Order, en anglés) va ser un d'estos grupuscles paramilitars, racistes i antisemites que, entre el 1983 i el 1986, va planejar una revolució contra el govern federal per a crear la seua pròpia pàtria "ària" seguint les instruccions del controvertit llibre d'ultradreta Els diaris de Turner (1979).

L'organització es finançava a través dels atracaments de bancs i, entre els innombrables crims, va estar l'assassinat el 1984 del locutor jueu de ràdio Alan Berg, tirotejat de nit a la porta de sa casa.

El film és la història d'un agent de l'FBI, encarnat per Jude Law, que descobreix en el seu nou destí, entre les muntanyes d'Idaho i l'estat de Washington, no només que estos radicals han tirat arrels en el cor mateix del país, sinó que actuen amb total impunitat.

The Order, repleta de tirotejos i suspens, porta l'espectador a altres dos conclusions bastant contemporànies. La primera, tal com explica el mateix Law, és el mode en què determinats líders i doctrines aconsegueixen manipular la gent i crear veritables exèrcits aprofitant-se de les cicatrius del sistema, per exemple, culpant la immigració de la desocupació o de la inseguretat a les ciutats.

"La pel·lícula ressalta el sentit de família i de comunitat que fa que les persones puguen sentir-se segures i protegides malgrat la direcció que es prenga políticament", ha advertit l'actor.

A més, encara que al·ludisca a fets de fa quatre dècades, se subratlla la vigència del supremacisme en la societat estatunidenca, tan sols dos mesos abans d'unes eleccions que podrien suposar el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca.