El guanyador de l’Enric Valor planta la Diputació d’Alacant per voler donar-li el premi en un despatx
Jovi Lozano qualifica de "pantomima" el lliurament amb què l’ens provincial vol despatxar "el premi literari més important de la província"
L’escriptor d’Ondara (Marina Alta) Jovi Lozano planta la Diputació d’Alacant i no acudirà a recollir el Premi Enric Valor de narrativa en valencià, un dels millors dotats del territori i que convoca l’ens provincial des de fa 27 anys. La raó, l’acte de lliurament previst per la Diputació: un acte "senzill", al despatx de la diputada de Cultura dimecres de matí, molt lluny de les vetlades de lliurament que s’han organitzat uns altres anys, obertes al públic, i en una data pròxima a l’arribada a les llibreries de l’obra guanyadora, a l’octubre.
L’acte previst, segons denuncia el guanyador, no sols no té res a veure amb edicions anteriors de l’Enric Valor, sinó tampoc amb la modalitat en castellà. El fet de reduir l’acte a una trobada en un despatx és, per a Lozano, un menyspreu cap als valencianoparlants, però també cap a la figura d’Enric Valor, el rondallista que dona nom al guardó literari.
Per aquesta raó, tot i que inicialment Jovi Lozano va confirmar que assistiria a l’acte de lliurament al despatx de la diputada de Cultura, Julia Parra, finalment l’escriptor no anirà a recollir-lo.
Des de la Diputació d’Alacant asseguren a À Punt que els ha "sorprés" aquesta reacció, ja que donaven per fet que l'escriptor assitiria. Segons fonts de l'administració, l’Ajuntament de Castalla on es celebra aquest esdeveniment des de fa quatre anys va demanar ajornar l'atorgament del guardó per un tema d'agenda, i la Diputació fa oferir el seu Palau com alternativa.
Sent vergonya com a escriptor i com a alacantí
Diumenge, Lozano, en una carta que dirigia a un mitjà de comunicació, afirmava "sentir vergonya com a escriptor i com a alacantí" de les circumstàncies en què la Diputació d’Alacant preveia lliurar-li el guardó, dotat amb 20.000 euros.
Segons relata l’escriptor en aquest escrit, la Diputació li va comunicar que havia resultat guanyador al juny. Tradicionalment, com apunta Lozano, el premi es lliura en una gala que té lloc a l'octubre, coincidint amb la publicació de l’obra, però enguany no va ser així.
Al principi de novembre, el dia 5, segons concreta, l’escriptor va rebre una telefonada de la Diputació en què el citaven a un lliurament. Era un malentés que, per a Lozano, va ser "el súmmum": "Se’m dona la data del 5 de novembre, confonent el meu guardó amb l’Evarist Garcia de teatre en valencià".
A l’escriptor d’Ondara, l’error li va semblar "surrealista" i "patètic", "intolerable des d'un departament amb desenes de tècniques i tècnics, càrrecs de confiança i un pressupost tan onerós com el que ostenten", afegia en el seu article.
Em convoquen a deu minuts de recepció, foto protocol·lària i al carrer. Senzill. Modest. Clar i ras
Després d’aquest error, Lozano continuava sense notícies del lliurament fins divendres. Llavors li van telefonar per a citar-lo per al dimecres 21 de desembre, "al despatx de la diputada de Cultura, quan es faria una espècie de fals lliurament del guardó, només amb foto al despatx de la senyora vicepresidenta de la Diputació d'Alacant i diputada de Cultura". "Deu minuts de recepció, foto protocol·lària i al carrer. Senzill. Modest. Clar i ras", afig l’escriptor en el seu escrit de denúncia.
Encara que inicialment va confirmar-hi l'assistència, repensant la situació l’autor va decidir descartar la invitació. "L’orgull d'haver-lo rebut no és un xec en blanc per a acceptar amb resignació la pantomima amb què la Diputació vol despatxar el premi literari més important de la província i un dels més dotats de tot l'àmbit lingüístic", manifesta.
Lozano creu que, si assisteix a l’acte "senzill" de lliurament es "degrada el prestigi del premi aconseguit i que arredoneix la decepció d'haver-lo rebut per part d'una institució que només prioritza l'agenda dels seus diputats per damunt de la contribució dels autors i autores als quals se suposa han de difondre i donar suport".
Pretenen liquidar l'edició del Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2021: sense ressò, sense interés i, el que és pitjor, sense gana. Així no, gràcies
L’escriptor de la Marina lamenta que el premi de narrativa en castellà, l’Azorín, que també convoca la Diputació alacantina, no reba el mateix tractament que la modalitat en valencià. Destaca que la modalitat en valencià té menys de la meitat de dotació (20.000 euros, davant dels 45.000 de l’Azorín en castellà) i ara volen fer un acte de lliurament en privat.
"Pretenen liquidar l'edició del Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2021: sense ressò, sense interés i, el que és pitjor, sense gana. Així no, gràcies", conclou. Lozano creu que, en cas de no disposar d’un espai per a fer el lliurament del premi en públic, al territori hi ha alternatives, entre les quals cita la del seu poble natal o la de Castalla (Alcoià), on s'acostuma a lliurar el premi, però on la Diputació argumenta que no hi havia disponibilitat, "una altra mentida contrastada amb el consistori de Castalla, al qual no se li ha comunicat res de res en tot el 2022", assegura l’escriptor.
