Eurovisió 2025, l'edició més multilingüe en el que va de segle

Des que el 1999 Eurovisió permetera als països participants usar l'idioma que volgueren, l'anglés ha dominat de manera aclaparadora el festival, però el seu ús ha començat a baixar en els últims anys; de fet, esta edició del 2025 ve especialment marcada pel ressorgiment d'altres llengües europees.

L'edició d'enguany serà la primera des de 2000 en què menys de la meitat de les cançons es cantaran íntegrament en anglés, un idioma que ha sigut el de la cançó guanyadora en 20 de les 25 edicions transcorregudes des del canvi de normes del 1999.

Els organitzadors han destacat el fet que el nombre d'idiomes usats pels participants esta vegada, vint, és el més alt en un quart de segle; també que més de la meitat han decidit recórrer a la seua llengua nacional per a competir, enfront del predomini quasi absolut de l'anglés en tantes edicions.

"L'allunyament de l'anglés és un poc més que simbòlic i cantar en la teua llengua pot portar emocions úniques que connecten les audiències amb històries, patrimonis i comunitats que, en cas contrari, podrien quedar oblidades", defén l'organització.

Suècia torna a usar el suec

Especialment cridaner és l'"abandonament" de l'anglés en la candidatura de Suècia, país que des del 1999 sempre havia triat la llengua de Shakespeare en totes les participacions, incloent-hi les quatre edicions que ha guanyat.

El 2025 ha donat la sorpresa en presentar-se a Basilea amb una cançó en suec, Bara bada bastu, a càrrec de la banda KAJ, la qual cosa no està impedint als escandinaus ser favorits en les apostes. El mateix ocorre amb Alemanya: s'ha presentat amb una cançó en la llengua oficial del país, una cosa que no feia des del 2007.

La situació contrasta amb la de la dècada passada, quan l'anglés es trobava en el seu moment d'apogeu en Eurovisió i, en moltes de les edicions, més del 80% dels països participants va utilitzar totalment o parcialment l'idioma.

Els països escandinaus i de l'est d'Europa van sucumbir especialment a eixa moda, que alguns anys es va estendre, fins i tot, a nacions amb potents indústries musicals amb llengua pròpia o idiomes parlats per centenars de milions de persones, com França, Itàlia o Portugal, encara que en general han sigut fidels a les seues llengües.

El mateix es pot dir d'Espanya: encara que en este segle l'anglés s'ha colat en mitja dotzena d'ocasions en les lletres, la major part de les vegades només ha sigut en frases o paraules soltes de cançons en castellà, com ocorria en Europe's living a celebration (2002), Baila el Chiki Chiki (2008) o SloMo (2022). Només en una ocasió, no sense polèmica, es va abandonar del tot el castellà i la participant espanyola Barei va cantar íntegrament en anglés Say Yay! el 2016.

L'Azerbaidjan, sempre en anglés

Encara que l'anglés està en lleugera retirada, no tots els països segueixen la tendència: òbviament, el continuaran utilitzant el Regne Unit, Irlanda, Austràlia i Malta, en ser l'idioma oficial, però també nacions com l'Azerbaidjan, els participants de les quals sempre han cantat en eixe idioma des que el país va entrar en el festival el 2008.

Curiosament, l'anglés no va ser present en cap de les cançons de la primera edició del festival el 1956 i tampoc dos anys després, però des de llavors no ha faltat en cap ocasió. Comparteix amb el francés l'estatus de llengua oficial del concurs, utilitzada pels presentadors i en les votacions.

La norma de fer servir només llengües pròpies de cada país va estar vigent entre 1966 i 1998, encara que fins i tot durant eixe període va haver-hi quatre edicions més permissives a mitjans dels 70; això va permetre als suecs ABBA cantar en anglés una de les cançons més famoses de la història del festival, Waterloo, guanyadora el 1974.

Hi ha hagut participacions en idiomes inventats per a l'ocasió, diverses cançons que van mesclar en les seues lletres fins a una desena d'idiomes i, a vegades, un país no ha portat el seu idioma més parlat; és el cas de França, amb cançons en bretó i cors, o Itàlia amb el napolità.