Israel i Eurovisió: una altra edició marcada per la polèmica de la seua participació

La participació d'Israel en el festival d'Eurovisió torna alçar polèmica. Associacions, polítics i personalitats de la cultura alcen la veu i es posicionen en contra de la participació del país hebreu en el certamen celebrat a Basilea (Suïssa), amb el ressó de l'últim recompte de les autoritats gazianes ja eleva a més de 52.000 els morts per l'ofensiva israeliana a la Franja de Gaza.

L'encarregada de representar enguany Israel és Yuval Raphael, una jove nascuda a Tel-Aviv que va sobreviure a l'atac perpetrat per Hamàs el 7 d'octubre de 2023. Raphael es va amagar en un dels refugis propers al kibutz Be'eri mentre els milicians del grup islamista obrien foc i, segons relata ella mateixa, es va haver d'amagar durant huit hores entre els cadàvers dels seus amics per a poder sobreviure. El tema que interpretarà esta nit és New day will rise, una cançó plena d'al·legories a la seua traumàtica experiència.

No és la primera vegada que la presència d'Israel en el festival d'Eurovisió alça polseguera. La participació de la israeliana Eden Golan en la passada edició ja va fer que nombrosos representants polítics i mitjans europeus demanaren el seu veto a causa de la situació a la Franja de Gaza, comparant-la amb la suspensió de l'actuació de Rússia en l'edició del 2022, després que començara la guerra contra Ucraïna.

Canvis en els protocols del festival

La situació de caos viscuda durant l'any passat a Malmö (Suècia), amb detencions de manifestants, amenaces de boicot, mal ambient entre els artistes i escridassades a la representant israeliana, han fet que l'organització moga fitxa per a intentar que no es repetisquen les mateixes imatges amb una sèrie de protocols i un nou "codi de conducta".

Les mesures inclouen la prohibició de gravar en zones clau per als artistes, més assajos a porta tancada, un calendari revisat perquè els artistes descansen més i la introducció d'un productor de benestar "per a garantir un entorn segur, respectuós i solidari".

Entre els canvis destaca especialment la limitació d'exhibir banderes sobre l'escenari del St. Jakobshalle. En esta edició els representants només podran portar sobre l'escenari l'ensenya del seu país, norma que deixa fora la possibilitat de mostrar suport a altres països com Palestina o Ucraïna, com ha passat en edicions anteriors, o a col·lectius de qualsevol índole, com el LGTBIQ+, molt present en el festival. Això sí, el públic assistent sí que podrà mostrar qualsevol bandera, sempre que siga legal a Suïssa.

Un "debat" sobre la participació d'Israel

Al llarg de les setmanes prèvies a Eurovisió han sigut diversos els països participants que han demanat que s'òbriga un debat sobre la participació d'Israel en el certamen. De fet, la Radiotelevisió Espanyola va ser una de les primeres a pronunciar-se en este aspecte, amb un missatge dirigit a la Unió Europa de Radiodifusió (UER) —organització que es fa càrrec d'Eurovisió—, manifestant "les preocupacions plantejades per diversos grups de la societat civil a Espanya respecte a la situació en Gaza".

A este comunicat es va sumar Ksenia Horvat, directora de la cadena nacional d'Eslovènia, que va demanar que s'aclarira per què "alguns països són més iguals que altres". "Per descomptat, em referisc al tracte desigual que reben Rússia i Israel", van manifestar. La UER va respondre que "tots els membres de la UER són elegibles per a competir" en el concurs i que eren conscients que "existien preocupacions i opinions profundament arrelades".

Finalment, Kevin Bakhurst, director general d'RTÉ d'Irlanda va demanar un "debat", davant de la situació que s'estava produint a Gaza que l'havia deixat "consternat". El 9 de maig, la cadena irlandesa va revelar que la UER "s'havia compromés a mantindre un debat més ampli entre els seus membres al degut temps".

Protestes i xiulades a Basilea

Les mostres de suport i alegria habituals que caracteritzen el públic d'Eurovisió no són tan abundants quan entra en escena la candidata d'Israel. Ja en la catifa turquesa, en l'acte que va donar inici de manera oficial al festival el passat 11 de maig, part del públic va escridassar la candidata israeliana i la seua delegació mentre ondejaven diverses banderes de Palestina.

No tot va quedar ahí. Durant l'assaig general de la segona semifinal celebrada d'este dijous, sis persones van ser expulsades del St. Jakobshalle de Basilea —el recinte on té lloc el festival—, després de xiular durant les primeres estrofes de l'actuació d'Israel i onejar diverses banderes de Palestina.

Més tard, en l'actuació de la semifinal, la realització ha silenciat el so ambient de l'estadi perquè no se sentiren les possibles escridassades del públic, una decisió que tot apunta que es repetirà durant l'actuació de Rapheal d'esta nit.

L'última pedra a la polèmica l'han posat precisament exparticipants d'Eurovisió, en una carta oberta i conjunta en què demanen a la UER que expulse Israel del festival i que deixe d'utilitzar-se "per a encobrir crims contra la humanitat". La il·licitana Blanca Paloma, que va ser la candidata espanyola en l'edició de 2023, s'ha sumat recentment a la petició.